" AGONIA D'ANTONIO MACHADO " de Salvador Espriu

Casualment tant Antonio Machado com Salvador Espriu van morir un vint-i-dos de febrer. Espriu li va dedicar aquest poema al dissortat company sevillà, que avui compartim, com un homenatge a tots dos grans poetes.

Arran de l’amplitud vinc a morir,
en un tranquil rompent del mar antic.

 Arribo de la por d’enllà dels cims,
d’on gossos folls rabent baven la nit.

S'emmirallaven alts cels cristal.lins
en el nascut a la vora d’un riu.

A frec d’un altre t’atures, respir,
just quan et pensen somnis massa prims. 

Els teus cabells no semblaven de lli,
però ferien, amor, de tan fins.

Aviat ventres tous quedaven tips
de les engrunes de magres bocins. 

Rengleres d’àlbers m’obren llarg camí,
em vaig perdent atret per llunyans brills. 

Ocell d’abismes, fuig del vesc de nius,
de la foscor d’olives i raïms. 

Jo, l’home bo, senzill, contemplatiu,
enmig de gent somric amb ulls petits. 

Em llencen, en captar, paraules vils:
les torno d’or, cançons d’un poble trist.

Després de tant esforç, què vols de mi?  
Sóc dalt del bot sense rems ni proís. 

Anem-nos-en avui ones endins,
alliberats de carn i d’esperit. 

No triguis, mare. Solcarem perill,
veurem el llot de l’ànima, la fi.
                                                   
                         Salvador Espriu