C. Arderiu
Grans poetes, grans poemes. Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
dilluns, 17 de febrer del 2014
" CANÇO MANYAGA " de Clementina Arderiu
Avui recordem a Clementina Arderiu en l'aniversari de la seva mort, amb un poema on ens confessa com, si li convé, és val de les seves armes de seducció.
Si una dolça feblesa m'escau, jo diré com em plauen les roses;
si una dolça feblesa m'escau,
jo ho diria si goses no goses.
Com l'infant que ja sap que és petit
i se'n val amb ingènua malícia;
que ara em sento el voler arraulit,
pres tot ell d'un desig de carícia.
I seré una doneta només,
tota plena de planys i de noses,
i quan vingui l'amat amb son bes
li diré com em plauen les roses.
C. Arderiu
Pintor: P.A.Besnard
C. Arderiu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Com a curiositat, després de llegir aquest esplèndid poema, afegiré que la Clementina Arderiu és l'àvia del Pau Riba, Potser si el seu home no hagués estat l'immens Carles Riba, en el seu temps l'haurien valorat més.
ResponEliminaÉs important reivindicar-la.
Fita
Amb el teu permís Glòria...
EliminaXavi, si t'agrada el Pau Riba, tinc una entrevista que li vaig fer fa molts anys, a la pestanya "Radio poètica" del meu blog...
A les poetesses les valoren menys. En aquells moments entre mig de Carner, Riba, Sagarra i tants poetes importants les dones quedaven enfosquides.
EliminaJo la recordo sovint, al blog ja hi ha 11 poemes d'ella. M'agrada ressaltar la poesia femenina en general. Cada divendres procuro compartir un poema escrit per una dona . En hi ha de genials.
Veig que la clementina, en aquest poema, fa una mica la "coqueta"...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Una mica?.... Jo diria que coqueteja descaradament.
EliminaPetonets, bonica!
Coqueteja descaradament, però amb molta gràcia, potser em caldria aprendre una mica ...
ResponEliminaSegur que l'enamorat cau rendit als seus encants.
EliminaAi, l'etern femení!
fesc i descarat, m'encanta
ResponEliminaUna poesia sincera i espontània de la l'Arderiu.
EliminaEm faig manyac, per compartir-la.
ResponEliminaLa dolça feblesa.
Són moments per compartir...
EliminaTèbia feblesa!
Les roses de la sina, oloroses, sempre primaverals :-)
ResponEliminaOvella per ser feble...
Roses sense espines, temptadores, suggerents.
Elimina(Sospir)
Una pregunta, com interpreteu vosaltres això de "si goses no goses"?
ResponElimina