Grans poetes, grans poemes.
Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
divendres, 7 de febrer del 2014
" AMETLLERS " de Rosa Leveroni
Una altra mirada poètica als ametllers. Aquest cop un haiku i una tanka que Rosa Leveroni, deixebla de Carles Riba, conreava amb força encert.
Quin goig que fan els ametllers, amb les seves flors tan primerenques! Desitgem que arribin a donar els seus fruits, per poder gaudir de les exquisides ametlles. Petonets. M.Roser.
És un regal per als sentits el paisatge de febrer amb els ametllers en flor, com ho´son també aquests poemes de Rosa Leveroni. Gràcies, Glòria. Una abraçada.
TESTAMENT Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí; vull el silenci dolç del vol de la gavina dibuixant el contorn d'una cala ben fina. L'olivera d'argent, un xiprer més ardit i la rosa florint al bell punt de la nit. La bandera d'oblit d'una vela ben blanca fent més neta i ardent la blancor de la tanca. I saber-me que sóc en el redós suau un bri d'herba només de la divina pau.
Un magnífic poema. El posarem al blog per a l'agost, per recordar l'aniversari de la seva mort. Gràcies, Xarnego, per la visita i el comentari. Ara vaig al teu blog a fer una ullada. Ens llegim!
Cubert Edicions va publicar l'antologia poètica de Rosa Leveroni, magnífica
ResponEliminaHo he preguntat a la biblioteca i me'l demanaran.
EliminaGràcies, Xelo.
Contemplar un atmetller florit és com escriure la carta als reis, i demanar la primavera. Amb la certesa que ens la portaran.
ResponEliminaFita
Oh, quin pensament més poètic! M'ha agradat molt aquesta manera de mirar a un ametller. :)
EliminaPreciós. Els atmetllers florits són una joia, com els poemes.
ResponEliminaNo m'estranya que siguin tant inspiradors, són tan bonics!
Eliminam'agraden aquestes tankes que es salten amb bots de poesia japonesa i alegria!
ResponElimina:D
EliminaA mi cada cop m'agraden més els poemes breus. I més breus que un haiku o una tanka...
Ja fa dies que es veuen ametllers florits, esperem que un fred tardà no els malmeti...M'agrada molt la tanka...
ResponEliminaPetones Glòria.
Quin goig que fan els ametllers, amb les seves flors tan primerenques! Desitgem que arribin a donar els seus fruits, per poder gaudir de les exquisides ametlles.
EliminaPetonets. M.Roser.
És un regal per als sentits el paisatge de febrer amb els ametllers en flor, com ho´son també aquests poemes de Rosa Leveroni. Gràcies, Glòria.
ResponEliminaUna abraçada.
Contemplar els ametllers florits, un regal encisador de la Natura. No m'estranya que inspirin tants poetes!
EliminaGràcies a tu, Galiomar.
Sembla estrany però he "vist" més ametllers florits als poemes que a la natura. Aquest és preciós
ResponEliminaHa, ha. I jo!
EliminaÉs el que té viure a ciutat, que si no sortim a veure'ls al camp pels carrers se'n troben pocs...
Sort que la poesia ens els recorda.
fa dies que no soc per aqui,pero no puc evitar venir de tant en tant
ResponEliminaavui amb la Rosa Leveroni he encertat el dia
un petó molt gran, Gloria
Hola, Sargantaneta!
EliminaEstàs molt calladeta últimament. Ja veig que no blogeixes gaire...
M'ha alegrat molt la teva visita.
Un fort petó, bonica!
I ja , aquests dies, alguns ametllers reten homenatge a Rosa Leveroni.
ResponEliminaAi, l'ametller amb les seves flors precipitades!
EliminaAvui que l'aire
té el crit d'abril i una alba
d'ocells que tornen,
com l'ametller enyoro
ma flor precipitada
.
"Tankes del retorn"
TESTAMENT
ResponEliminaQuan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.
Un magnífic poema. El posarem al blog per a l'agost, per recordar l'aniversari de la seva mort.
EliminaGràcies, Xarnego, per la visita i el comentari.
Ara vaig al teu blog a fer una ullada.
Ens llegim!