"GRAVAT DE LES IV ESTACIONS..." de Joan Sales

Compartim avui un curiós poema de Joan Sales, les quatre estacions del any i de la vida.

                               ... que hi ha a les golfes d'algunes cases de pagès.

     

        Ja ve, amb la PRIMAVERA,
        la tebior primera.
        El cel és nou i viu.
        Els bens ingenus belen
        i les fonts es desgelen.
        Els ocells fan el niu.
 

Una noia en esclops escolta un noi i calla.

                                            Sota el seu gran barret de palla

                                      la noia el mira i riu.



Bru segador, que sua
amb la pitrera nua,
aquí tenim l'ESTIU.
De nits assaja, caute,
una nota de flauta
el gripau vora el riu.

A una dama galant sembla dir moltes coses.

                                               Ella, guarnint-se el pit de roses,

                                        no el mira, però riu.



Vénen les pluges tendres.
Els camps són d'or i cendres.
¡Quins sanglots! ¿No sentiu?
És la TARDOR, que plora
dolçament, allà fora.
A dins, el foc reviu.

Vet aquí un cavaller als peus d'una endolada.

                                             Blanca, ullerosa, reservada

                                      ella el mira i no riu.


El bosc, de tofa en tofa,
sota la neu s'aclofa.
El cor se'ns torna esquiu
És la sàvia tristesa
de l'HIVERN, que amb peresa
s'arrauleix al caliu.

 El vent, com el Destí, truca de porta en porta.

                                                     Prega un home prop d'una morta
                                                     que ni el mira ni riu.


                                                                                         Joan Sales