Un poema d'amor. Alfonsina sempre romàntica i enamorada, esperant una felicitat, que en la seva vida no es va materialitzar. Una vida turmentada a la que va posar fi ella mateixa.
Esta noche al oído me has dicho dos palabras
comunes. Dos palabras cansadas
de ser dichas. Palabras
que de viejas son nuevas.
Dos palabras tan dulces que la luna que andaba
filtrando entre las ramas
se detuvo en mi boca. Tan dulces dos palabras
que una hormiga pasea por mi cuello y no intento
moverme para echarla.
Tan dulces dos palabras
¿Que digo sin quererlo? ¡oh, qué bella, la vida!
Tan dulces y tan mansas.
Que aceites olorosos sobre el cuerpo derraman.
Tan dulces y tan bellas
que nerviosos, mis dedos,
se mueven hacia el cielo imitando tijeras.
Oh, mis dedos quisieran
cortar estrellas.
Alfonsina Storni
La bellesa de la vida
ResponEliminai de les paraules dites,
sota un mantell d'estrelles.
Fita
Sota un mantell d'estrelles les paraules d'amor sinceres són encara més dolces. Ni les formigues, sempre tan empipadores, molesten...
Eliminaquanta bellesa
ResponEliminaLa Storni, romàntica impenitent, malgrat tot.
EliminaDues paraules precioses
ResponEliminatant si les dius com si te les diuen.
M'encanta la poesia d'Alfonsina Storni.
Gràcies per compartir-la!
Aferradetes
S'ha de dir sovint "t'estimo" a les persones que ens importen. Costa tan poc i fa tan de bé sentir-ho!
EliminaCompartir poesia sempre és un plaer.
Aferradetes!
Un poema molt bonic, malgrat una vida força trista...
ResponEliminaBon cap de setmana, Glòria.
No va tenir gens de sort, l'Alfonsina, ni en la vida ni en l'amor. Ens deixa, però, un llegat de bona poesia.
EliminaBona nit, M.Roser!
quin goig poder tallar amb els dits fets amoroses tisores un retall de cel!
ResponEliminaQuina imatge tan bonica.
EliminaEn quin estat d'exaltació ens pot portar l'amor, capaç de tocar el cel amb les puntes dels dits!
Dues paraules que no envelleixen, com la seva poesia.
ResponEliminaNo s'han d'estalviar les paraules d'amor. Si sentim amor convé recordar-ho. És bonic de dir i d'escoltar.
EliminaDir "T'estimo" és la millor poesia per l'enamorat.
A cops, un "Sí" és la millor paraula que confirma l'amor. I altres que duen punts suspensius. El moment, com en la gramàtica, conforma la bellesa.
ResponEliminaTrista i necessària. Sospir.
Hi ha moments que ni les paraules són necessàries. Clar que a les fosques les mirades diuen poc ;)
Elimina