dilluns, 24 de febrer del 2014

"DESDE EL UMBRAL DE UN SUEÑO" de Antonio Machado

Avui un  poema d'Antonio Machado, de qui el passat dia 22 recordàvem la mort, ja fa 75 anys,  amb un poema d'Espriu.





Desde el umbral de un sueño me llamaron...
Era la buena voz, la voz querida.

-Dime: ¿vendrás conmigo a ver el alma?....
Llegó a mi corazón una caricia.

-Contigo siempre....Y avancé en mi sueño
por una larga, escueta galería,
sintiendo el roce de la veste pura
y el palpitar suave de la mano amiga.

                              Antonio Machado


10 comentaris:

  1. Una carícia al cor sentida des del somni. Misterioses sensacions i grata lectura.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Machado és un poeta que escriu amb el cor i això és nota. Molt de sentiment.

      Elimina
  2. Respostes
    1. I la mà que acompanya, que guia, que acarona el cor. La mà que estima.

      Elimina
  3. Algú que et crida en somnis...M'agrada en Machado!
    Bon vespre, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria Leonor? Ai, aquests amors que deixen el cor ferit!
      Bina nit, i petonets.

      Elimina
  4. Bon poema , en el record el seu pas agònic i trist fins la frontera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quines morts tan absurdes! Que cruel és una guerra fratricida.

      Elimina