Com cada mes en aquesta any del centenari del seu naixement un poema de Vinyoli. Escenes quotidianes descrites amb magistral ploma.
provant-les
amb la mà,
primer,
fluixet, no fos que es malmetessin,
les
albergínies que més tard, en el casull,
enfarinades,
fregirà a foc lent.
Oh
fosca
dels
horts a l'hora en què s'acosta
la
nit humida, xafogosa,
d'estiu
i passen les parelles
ardents,
que no tothora saben
com
podran fer-s'ho per caçar plaer
dins
el vinyar.
Però
no tot es cou
dessota
el ventre, ni tot és impuls
ineluctable
vers l'apegalosa
dolçor frenètica.
Parlem,
ara, asseguts
en
la gran plaça del rellotge. Cauen
campanades
vermelles.
Aigua
en el canal,
flueix
el temps.
Joan Vinyoli
"A hores
petites"
És una sort que es reivindiqui l'obra d'aquest gran poeta. Són molts, entre els que m'hi compto, que no el coneixen prou.
ResponEliminaFita
Els centenaris, en algunes ocasions, serveixen per això. Vinyoli és un poeta reconegut, però no prou conegut, ara sembla un bon moment per difondre la seva obra.
EliminaA casa cauen campanes de pedra en les tardes xardoroses d'estiu. Els grills lluentegen les pells.
ResponEliminaMeravella. M'he de comprar Vinyoli JA! (i explicar-t'ho)
Una abraçada en/vers TU :-)
Nena, sempre m'enlluernes amb les teves paraules, ets una virtuosa del llenguatge.
EliminaUna abraçada en/vers i en re/vers!
;D
Un altre petit moment plaenter i valuós, el que ens descriu.
ResponEliminaLa pagesa fregint albergínies,- delicioses- les parelles buscant un racó d'intimitat i els amics conversant assossegadament. Cadascun busca el seu plaer.Tot en una nit d'estiu.
Eliminaben fet serà un homenatge ben pensat al gran Vinyoli! gràcies Glòria!
ResponEliminaSempre ho faig en els aniversaris del poetes. Aquest any toca Vinyoli i recordar-lo és un petit homenatge molt merescut.
EliminaUna abraçada, Elfree!
Aquest any l'estic descobrint... i m'agrada
ResponEliminaPenso que quan més el coneguis més t'agradarà!
EliminaEls bancs sota el rellotge, de les places dels pobles, solen ser un bon lloc per fer-la petar...
ResponEliminaBona nit, Glòria.
Penso que parla de Begur, on solia passar els estius. La plaça de Begur és un lloc idoni per passar una vetllada "xardorosa" d'estiu, sota el rellotge de l'església.
EliminaBona nit, bonica:
gràcies per portar-nos a Vinyoli i la meravella dels seus versos
ResponEliminaSempre és un plaer compartir la poesia de Vinyoli.
EliminaGràcies a tu per les teves visites i els teus comentaris, Xelo.