dilluns, 20 de gener del 2014

" MUDANCES " de Gabriel Ferrater

I després, uns moments d'intimitat... i, potser, de compromís.






Va i torna, àgil,
de la tendresa al riure, del pudor
(la cara que, quan venç
el seu defalliment, es tomba fera
i fuig al fosc de sota el teu pit)
a la insolència (la mà,
l’ocell agut de burla i de pregunta:
com te’l sents a l’espatlla, i et mesura
fins on s’haurà escruixit la teva fusta
desesperada en erigir-se).

                           Gabriel Ferrater 


12 comentaris:

  1. la imatge l 'entenc....el poema no massa.
    Es perquè sóc home? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és tal com jo l'entès, i perquè ets home, pots sentir-te satisfet de que "després" la teva fusta segueixi erigida. ;D
      Però aquestes coses de les metàfores es poden interpretar d'altre manera.

      Elimina
  2. jo n'estic mig enamorada de la poesia del Gabriel Ferrater

    ResponElimina
  3. Se'm fa difícil de veure aquesta imatge: anar de la tendresa al riure, del pudor a la insolència...
    Bona nit, Jesús.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser jugava una mica a fer-se la pura i la ramoneta. O coquetejava, les dones les fem aquestes coses.
      Jesús? Maria i Josep.
      Bona nit, bonica.

      Elimina
  4. No sabia que els parèntesis dins dels poemes poguessin quedar tant bé :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs en aquest queden perfectes, molt expresius. Un bon recurs. En sap molt en Ferrater!

      Elimina
  5. Ribot en fer-se-la seva ;-) Apamada...crec que era homosexual.

    Gran Ferrater, com l'Elfri enamorada estic. Petons (sense cometes, au) ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha,ha. Quines metàfores, Cantireta! No sé si era homosexual, el que si sé és que es va casar, clar que això no vol dir res.
      Doncs ja som tres les enamorades.
      Petons.

      Elimina
  6. http://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Ferrater_i_Soler

    Tens raó. Mercès.

    (ais, quina manera més guai d'escriure...i jo fent dièresis mentre...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et reconec que el teu estil té poc a veure amb el de Ferrater. Però pots estar orgullosa de la teva manera d'escriure, personalíssima i aguda. Brillant.
      No canviïs.

      Elimina