II
Ralet, ralet… Paraules petitones.
Zapz? La Maiamaxè t’eztima finz al cel!
Besar-te els ulls és fer volar un estel
en un bosc sense llops ni destrals. Te n’adones?
Cuca de fanalet, al ràfec de l’orella
hi he arribat amb l’amor humit de serení.
Penyora aquest joc, duré, demà al matí,
braçalets de petons a cada manuquella.
Cerquem tresors menuts, amagats endebades.
I què, si ens hi perdíem per set anys teraranys!
Per obrir la magrana tancada sense panys
ens hem calçat als dits dels peücs de les fades.
I hem alçat, a l’esqueix de l’hora violeta,
una festa d’olors amb la trena desfeta
Maria Mercè Marçal
"Tríptic per una quimera"
Ens portem un dia, tal dia com demà 14 de gener del 1952, vaig néixer jo... :) Un ralet, ralet, entranyable...
ResponEliminaDoncs FELICITATS, Carme!
EliminaDemà passaré pel teu blog i t'ho repetiré.
Molts petons!!!
El do, l'alegria, la joia de viure, la qualitat.
ResponEliminaI potser la millor, pel meu gust, entre les nostres poetesses.
Comparteixo el teu gust, Jordi. Hi ha moltes poetesses i molt bones, però la Maria Mercè és ... especial.
EliminaQue jove seria encara la Maria Mercè!!
ResponEliminaDe fet, sempre serà jove.
Un plaer llegir.la novament.
Fita
Sempre tindrem la seva poesia per recordar-la, però ens hem perdut la que no va tenir temps de escriure. Tants poemes meravellosos que no podrem llegir!
EliminaTens un blog molt interessant, Xavier, ara vinc de tafanejar-lo.
Ens llegim!
una bona menció en el dia del seu aniversari
ResponEliminaFa de bon recordar, té una poesia tan bonica...
EliminaUna llàstima perdre-la tan jove.
Una festa d'olors amb la trena desfeta... besar-te els ulls és fer volar un estel... Aquest poema em sembla una festa!
ResponEliminaDeliciós! Quines metàfores encantadores. Tot i que és molt dura i punyent la seva poesia quan ella s'ho proposa. I en tots els registres la trobo genial.
Eliminaquinasort la nostra haver tingut i llàstima d'un adéu massa prompte
ResponElimina45 anys!
EliminaQuan llegeixo "Covava l'ou de la mort blanca" m'emociono i si la sento cantar per la Sílvia Pérez Cruz...carn de gallina.
Genial el poema!! Molt ben triat, com sempre.
ResponEliminaM'ha fet pensar en els teus "Jocs i moixaines".
Té un llenguatge tan fres i tan divertit aquest poema!
EliminaT'agraeixo que et faci pensar amb el meu, però em sembla que em llegeixes amb molt bons ulls, Sílvia. :D
Gràcies, bonica.
Un bonic poema enfilat per les trenes...
ResponEliminaRalet ralet, paga un dineret!
En la secció ràdio poètica hi tinc una entrevista amb ella, si us fa il·lusió...És com pensava ella fa una vintena d'anys...
Petonets, Glòria.
Un poema amb molt d'encant.
EliminaAra vaig a ràdio poètica. M'agradarà sentir la seva veu.
Petonets, M.Roser
Sembla una conçó per infants que juga més amb la sonoritat que en el significat de les paraultes. Té un to màgic. Molt ben triat com sempre.
ResponEliminaAquest és un poema deliciós, infantil, potser. D'altres són realment colpidors. I, tant uns com els altres tan ben escrits!
EliminaDivertidíssim i entranyable. Després de llegir-lo ens sentim una mica més petits.
ResponEliminaUn poema "caramelet", dolç i fresc. Deliciós!
Eliminaralet, ralet...pica dineret!!!
ResponEliminaHola RaTeta, estàs molt enjogassada!
EliminaM'agrada veure't per aquí.
Una abraçada!