Germans
de la gloriosa Catalunya,
els de l’illa daurada i Rosselló,
els de l’Alguer, que separa el mar i allunya,
però l’oblit de vostre origen no;
per a record d’aquest venturós dia
—per la partida solament amarg—,
València una abraçada vos envia,
arborant com penó de germania
la llengua d’Ausiàs March.
els de l’illa daurada i Rosselló,
els de l’Alguer, que separa el mar i allunya,
però l’oblit de vostre origen no;
per a record d’aquest venturós dia
—per la partida solament amarg—,
València una abraçada vos envia,
arborant com penó de germania
la llengua d’Ausiàs March.
Teodor Llorente
Una abraçada que jo li agraeixo molt, la rebo amb afecte i la retorno als germans, amics i estimats valencians...
ResponEliminaAmb estimació i unió van molt millor les coses. Sempre.
EliminaUn renaixentista massa "light" per al que s'havia d'aprofundir en la recuperació lingüística si bé és veritat que té poemes emblemàtics.
ResponEliminaJo el conec pels poemes i les biografies que trobo per la xarxa. Sens dubte tu el coneixes molt millor que jo i la teva opinió està molt més ben fonamentada. Gràcies, Novesflors.
EliminaI una abraçada.
Déu nos dó ser valencians,
ResponEliminagent de bella anomenada.
Fita
(Amb permís d'en Carner):
...la millor cosa del món:
Eliminavella rel i fresca saba.
Te'ls saps tots, Xavier! :D
Una llengua que ens abraça. Molt bonic.
ResponEliminaÉs bonic quan els pobles s'agermanen, però semble que ara hi ha interessos que fomenten la discòrdia i la desunió.
EliminaLi tornem l'abraçada a València...
ResponEliminaBona nit Glòria.
Sempre és bo compartir abraçades.
EliminaBona nit, M.Roser.
Curiós poema, si pensem que malgrat l'amor del "cantor de l'horta" per la pàtria valenciana sempre va ser subsidiari a la pàtria gran, Espanya... A part d'aquest apunt, m'agrada molt la seva lira regida per un romanticisme sentimental i malenconiós de joventut. Sobretot en poemes com "La Barraca". Tot un descobriment per a mi a través de Literatura del segle XIX a la UOC.
ResponEliminaBona feina Glòria. Salutacions.
És evident que tu, com Novesflors, coneixes molt millor que jo la biografia del poeta, sembla que no va fer tant com era de desitjar per la llengua de Ausiàs March. Malgrat això tots reconeixem el seu valor com a poeta .
EliminaGràcies per la teva visita, Josep, i pel teu comentari.
Salutacions.
Usar la llengua d'Ausiàs March una bona manera d'agermanar.
ResponEliminaJo tambe allargo la ma als valencians que la vulguin prendre, quina terra mes maltractada
ResponElimina