dilluns, 27 de gener del 2014

"GERMANS DE LA GLORIOSA CATALUNYA" de Teodor Llorente

Avui un poema de Teodor Llorente, gran impulsor de la Renaixença i uns dels fundadors de "Lo Rat Penat". Un valencià que estimava la seva llengua i creia amb l'agermanament dels qui la parlaven.

 

Germans de la gloriosa Catalunya,
els de l’illa daurada i Rosselló,
els de l’Alguer, que separa el mar i allunya,
però l’oblit de vostre origen no;
per a record d’aquest venturós dia
—per la partida solament amarg—,
València una abraçada vos envia,
arborant com penó de germania
la llengua d’Ausiàs March.

                      Teodor Llorente

                                

14 comentaris:

  1. Una abraçada que jo li agraeixo molt, la rebo amb afecte i la retorno als germans, amics i estimats valencians...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb estimació i unió van molt millor les coses. Sempre.

      Elimina
  2. Un renaixentista massa "light" per al que s'havia d'aprofundir en la recuperació lingüística si bé és veritat que té poemes emblemàtics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el conec pels poemes i les biografies que trobo per la xarxa. Sens dubte tu el coneixes molt millor que jo i la teva opinió està molt més ben fonamentada. Gràcies, Novesflors.
      I una abraçada.

      Elimina
  3. Déu nos dó ser valencians,
    gent de bella anomenada.
    Fita
    (Amb permís d'en Carner):

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...la millor cosa del món:
      vella rel i fresca saba.

      Te'ls saps tots, Xavier! :D

      Elimina
  4. Una llengua que ens abraça. Molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic quan els pobles s'agermanen, però semble que ara hi ha interessos que fomenten la discòrdia i la desunió.

      Elimina
  5. Li tornem l'abraçada a València...
    Bona nit Glòria.

    ResponElimina
  6. Curiós poema, si pensem que malgrat l'amor del "cantor de l'horta" per la pàtria valenciana sempre va ser subsidiari a la pàtria gran, Espanya... A part d'aquest apunt, m'agrada molt la seva lira regida per un romanticisme sentimental i malenconiós de joventut. Sobretot en poemes com "La Barraca". Tot un descobriment per a mi a través de Literatura del segle XIX a la UOC.

    Bona feina Glòria. Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És evident que tu, com Novesflors, coneixes molt millor que jo la biografia del poeta, sembla que no va fer tant com era de desitjar per la llengua de Ausiàs March. Malgrat això tots reconeixem el seu valor com a poeta .
      Gràcies per la teva visita, Josep, i pel teu comentari.
      Salutacions.

      Elimina
  7. Usar la llengua d'Ausiàs March una bona manera d'agermanar.

    ResponElimina
  8. Jo tambe allargo la ma als valencians que la vulguin prendre, quina terra mes maltractada

    ResponElimina