Fulls de dietari 1901
23 de gener:
Avui, per la primera i dolça volta,
m'ha sorprès la blancor dels ametllers
traient el cap per sobre dels recers
de l'hort blanc de les monges caputxines:
semblaven esfereïts
de sentir-se tan florits
tots sols entre les boirines.
Joan Maragall
Aquarel·la: T. Català
"Déu te guard, bandera blanca"
ResponEliminaFita (amb permís de Maragall)
...dies ha que t'he delit!
EliminaPenso que Maragall era un enamorat dels ametllers.
Gràcies per la visita!
Els ametllers, són l'alegria del gener... encara no n'he vist cap de florit!!!
ResponEliminaEl poema porta data del 23 de gener, potser ara vagin una mica enrederits.
EliminaSegur que aviat ens meravellant amb les seves bellíssimes flors.
:)
esfereïts ells, meravellada jo quan llig un poema de Joan Maragall
ResponEliminaMaragall és un poeta molt proper. Té poemes que els trobo sublims.
EliminaAquest poeta sí que el conec, el poema dels ametllers esfereits que has escollit és molt bonic
ResponEliminaGràcies, bonica!
Elimina:)
Avui n'he vist tres florits, però encara amb timidesa, encara no hi ha l'esclat.
ResponEliminaTímids i una mica temerosos de que el clima els malmeti la seva esplendorosa florida anunciada.
EliminaTampoc n'he vist cap aquest any...La imatge d'un ametller florit entre la boira, és preciosa!
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
Tens raó. No he trobat cap fotografia que els hi fes justícia, als ametllers dins la boira. :(
EliminaPetonets de bona nit, M.Roser.
No tardarem gaire a veure'ls florits i això ens donarà alegria renovada.
ResponEliminaAra que ja es nota el dia més llarg i es veuen signes de que la natura és va desemperesint, l'estat d'ànim varia a millor. Ens ajuda a sentir-nos més optimistes.
EliminaQuan floreixen els ametllers sempre em fa la sensació que tot és la primera vegada, és com si en florir ja obrissin una mica la porta a la primavera, encara que quedi molt i l´hivern ves a saber quines aventures ens depara...
ResponEliminabona tarda Glòria!
Una bandera blanca sota el blau,
ResponEliminai aturar el temps per a fer-lo meu.
Del no res la flor,
aquest vers que ara neix.
:-)