Com la proa amb l’onada,
com la llum amb el vidre,
com l’amant amb l’amada,
m’encontraré amb tu,
Esperança, Esperança,
tu esquerpa i jo segur.
com la llum amb el vidre,
com l’amant amb l’amada,
m’encontraré amb tu,
Esperança, Esperança,
tu esquerpa i jo segur.
No sabré si és amor
o si una lluita brava;
si fast o si llangor.
Serà la prova pura,
Esperança, Esperança,
cap enllà, oh més ventura!
o si una lluita brava;
si fast o si llangor.
Serà la prova pura,
Esperança, Esperança,
cap enllà, oh més ventura!
Carles Riba
"Del joc i del foc"
Esperança, esperança... no tinc molt bon rotllo jo amb ella, sempre la trobo esquerpa i sovint enganyosa... i si no hi és aleshores fa falta... no, decididament no tinc un bon rotllo amb ella. :)
ResponEliminaA mi l'esperança em dona vida, com la il.lusió. Ja sabem que és esquerpa i enganyosa, però, a vegades, és l'únic que ens queda i això ajuda a mirar endavant.
EliminaQue mai perdéssim l'Esperança, és el nostre talismà i la nostra àncora.
ResponEliminaJo també ho veig així, Consol. Ja sabem que no sempre és materialitza i que moltes vegades ens decepciona, però que faríem sense ella!
EliminaI, malgrat tot, la necessitem, l'esperança.
ResponEliminaPerdre l'esperança és molt trist. Per petita que sigui és necessaria per encarar el futur.
EliminaHi ha gent que és l'única cosa que té, Esperança...
ResponEliminaPetonets Glòria.
Ens moments de angoixa o quan estem abatuts l'esperança ajuda, dona optimisme, és una mica de llum quan les coses semblen molt negres.
EliminaPetonets, M.Roser!
Sempre havia cregut que la poesia de Riba era complicada. Potser ho és però aquest poema que has triat, no, A més, és molt bonic.
ResponEliminaHo és i força de complicada,la poesia de Riba o ami m'ho sembla.
EliminaHe triat aquest poema, perquè com tu dius, és bonic i entenedor. Les tankes que ell va escriure també són precioses!
Hi ha qui de l'esperança en fa bufandes que tapen. No amordassen, et donen escalf a la gola per quan s'hagi de parlar...
ResponEliminaPreciós.
L'esperança ens ha de servir per esperonar-nos a parlar quan sigui convenient. L'esperança és per qui la treballa, no pels somiatruites.
Elimina