Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci:
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
M. Martí i Pol
Pintura: Kazimir Malévich
Després de llegir una vegada més aquest sensacional poema de Martí i Pol, m'he quedat amb la sensació que tot el que es podria dir de l'hivern ja ha quedat dit. Així doncs, res millor que gaudir de les seves paraules...
ResponEliminaUna abraçada, Glòria!
Aquesta és la sensació que he tingut jo, mai havia manera més bonica de parler de l'hivern. Sens dubte el poeta estimava aquesta estació, i llegint-lo ens la fa estimar a tots nosaltres.
EliminaDesprés de llegir aquest poema, estimaré, encara més, l'hivern.
ResponEliminaPenso que aquest era la intenció del poeta, fer-nos apreciar tot el que és bo, amable i tendre del hivern.
EliminaM'encanta aquesta visió de l'hivern...
ResponEliminaÉs un poema que enamora i ens fa estimar l'hivern, que no és tan trist solem pensar.
EliminaL'hivern com a silenci. L'altre dia algú em deia que el silenci s'identifica també amb la foscor.
ResponEliminaA mi m'agrada el silenci, tot l'any. Molt, però no l'identifico amb la foscor, també el trobo en la llum en la claror, en la neu.
EliminaVe a ser el blanc del tornar a començar.
ResponEliminaBen a la vora de l'etern principi.
L'etern blanc a la roda del temps que ningú detura.
EliminaPreciós aquest Hivern:
ResponElimina"L'hivern és el silenci:
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres"...
Petonets, Glòria.
Tots el poemes que Martí i Pol dedica a les estacions són ben bonics, però aquest el trobo especialment encertat. I molt tendre quan parla de les mans dels manobres...
EliminaPetonets!
Llegit així, m'ha d'agradar l'hivern.
ResponEliminaBon Nadal, Glòria.
I a mi. El que més enyoro de l'estiu són les hores de sol, però ben mirat és la tardor l'estació més escassa en llum: per Nadal un pas de pardal, ja s'allarga el dia!
EliminaBon Nadal!!!
bon nadal Glòria !!!!! ai molt maco el poema realment ....en la realitat l'hivern d'ara sembla una primavera i sense silenci
ResponEliminaHe passat tanta calor que m'he refredat, sembla un contrasentit, però no sóc jo l'única.
EliminaJa no saps com has de sortir al carrer!
El Miquel sempre escriu tan planer i de temes tan propers que qualsevol podria pensar que també ho sabria fer. Però hi ha un pensament amagat darrere de cada estrofa. Gràcies per fer-lo arribar, Glòria, i Bon Nadal!
ResponEliminaAixò que dius és un gran mèrit del poeta. Amb el seu llenguatge senzill ens fa arribar subtilment tot el de genial que tenia dintre seu.
EliminaGràcies a tu, sempre, Teresa! I bon Nadal!
Mirarem per la finestra. Un poema preciós que no coneixia.
ResponEliminaUn hivern proper i manyac per assaborir totes aquestes petites coses que el poeta ens descobreix.
Elimina