Només creuen en el diví els qui ho són.
Hoelderlin
Màrius, si d’aquell món on ets em veus i sents,
com el qui des d’un cim veu al fons de l’obaga
els caminants tan xics i lents
entre la brossa que el camí els amaga;
i si en aquella vida pot quedar algun caliu
dels records i els afectes que en aquest món perduren,
pobres larves que som, soles entre el que viu
a pensar un aire lliure on Temps i Espai s’aturen;
potser aquests versos meus, de set i angúnia plens
t’arribin com el bruit confús que fa la fronda
o com el balbuceig dels jaios i dels nens
o els mots d’un adormit que de sobte es deixonda.
Joan Sales
"Viatge d'un moribund"
Pintura: Pancho Cossio
Joan Sales
"Viatge d'un moribund"
Pintura: Pancho Cossio
Tristesa d'uns mots que busquen consol.
ResponEliminaUns mots que arriben, no sé si on es troba Màrius Torres, però si al sentiment de qui els llegeix.
EliminaMàrius Torres, el meu poeta de capçalera durant molts anys. Joan Sales i ell, el poder de l'amistat més enllà de la vida.
ResponEliminaGran poeta tan prematurament desaparegut. Perdura la seva obra i el seu record.
EliminaDe la correspondència entre Sales i Torres (que de ben segur ja deus conèixer)n'he trobada part en un blog: http://www.lletres.net/sales/cmt/ i m'ha semblat força interessant.
Dels amics se n'ha de tenir cura, encara que estiguin lluny...
ResponEliminaPetonets.
I si són amics de veritat no oblidar-los mai.
EliminaPetonets!
L'Amistat sempre s'ha d'acaronar per tenir-la present.
ResponEliminaGräcies
Quan és un amic íntim el que et falta, la vida canvia molt. L'enyorança d'aquesta ànima bessona, pot ser molt dura.
ResponElimina