dimarts, 29 de desembre del 2015

" EL COMBAT DELS POETES" de Marius Torres

Recordem a Marius Torres, en la data de la seva mort, amb un poema que va dedicar al seu amic Joan Sales.








Què esperes, esperit distès igual que un arc?
 "Amarint"   
                                                                                                              Joan Sales


Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria. 

                                          Màrius Torres


Escultura: Jordi Diez
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

14 comentaris:

  1. xavier pujol29 de desembre del 2015, a les 8:53

    Un sonet vibrant!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals29 de desembre del 2015, a les 9:18

    Jo també penso que fer poesia és això, com ser un arquer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog30 de desembre del 2015, a les 23:05

      És esforçar-se perquè el vers arribi lluny, precís,impecable.

      Elimina
  3. Carme Rosanas29 de desembre del 2015, a les 16:13

    L'ànima tensa o distesa... Suposo que a cada moment li cal el seu estat...

    Però per fer poemes cal tensar l'ànima, ben bé així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog30 de desembre del 2015, a les 23:09

      Tensa o distesa... Ja vegades que els poemes flueixen naturalment i d'altres que precisen d'un part llarg i laboriós.

      Elimina
  4. M. Roser29 de desembre del 2015, a les 19:46

    Que volin els versos, però segur que no es perden, algú els robarà i serà una mica feliç!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog30 de desembre del 2015, a les 23:10

      Els versos dels bons poemes ben segur que arriben al seu destí, molts cors sensibles els rebran.
      Petonets!

      Elimina
  5. Elfreelang29 de desembre del 2015, a les 21:47

    poeta de vida massa curta malauradament , m'encanta també el Marius Torres ....i tu ben atenta als esdeveniments.....a mi enguany se'm passen per alt totes les dates
    abraçades quasi ja de cap d'any

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog30 de desembre del 2015, a les 23:12

      Una llàstima que ens deixes tan aviat. Tanta vida per viure, tants poemes per escriure, tant d'amor per compartir...
      Abraçades, preciosa!
      I bon 2016

      Elimina
  6. novesflors30 de desembre del 2015, a les 20:08

    Em fa pensar el darrer vers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog30 de desembre del 2015, a les 23:14

      Si, això del "cel inútil de la glòria" és una mica desconcertant. Però penso que els seus versos no s'han perdut, al contrari, els hem guanyat. Els que s'han perdut són els que no va tenir temps d'escriure amb la seva prematura mort.

      Elimina
  7. Garbí2430 de desembre del 2015, a les 20:24

    que totes les sagetes siguin de cupido....Molt bon any per tu i els teus

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog30 de desembre del 2015, a les 23:15

      Ai, és molt entremaliat el tal Cupido! I no sempre té bona punteria, el dolentot. ;-)
      Bon any, Joan, i una abraçada!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)