Ha passat Nadal. Esperem amb il·lusió un nou any i alguna sorpresa que ens portaran els Reis. Però hem de procurar que l'esperit d'amor que aquests dies hem sentit ens acompanyi tot l'any vinent.
Es despinta l'or
als pessebres d'alba.
Fa la neu que és fon,
una aigua apagada.
Se'n tornen a peu,
ensonyats, els àngels.
El bou, lentament,
per les planes llaura.
S'eixuga la llum
dels càntics en l'aire.
És buit el bressol
i freda la palla.
Jaume Agelet
Però encara queden els reis! No m'ha agradat mai quan s'acaba el Nadal, no puc evitar-ho.
ResponEliminaA mi aquestes festes em posen una mica tristoia. Masses records.
Eliminaja hi som al 2016 acabadet d'estrenar només dos dies i ens hi queden 364 ja que enguany és de traspàs...que tinguis un any ple de coses bones !
ResponEliminaabraçades
Gràcies, Elfree. Jo també el desitjo un 2016 magnífic on s'acomplexin tots els teus somnis.
EliminaUna abraçada!
Tot s'acaba, però l'esperit de Nadal, ha de durar tot l'any...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Això seria el desitjable, el que hauríem de procurar, segur que tot anira millor si ho fem així.
EliminaPetonets!
Un poema trist però molt bonic.
ResponEliminaUn poeta per conèixer.
A mi també m'ha agradat, però deprimeix una mica. Massa real: la majoria de bons propòsits s'esvaeixen com el fum quan passa la màgia de Nadal.
EliminaGràcies, Consol.
Un bonic poema per a dir que el Nadal, com tot el què és bo, passa ràpid!
ResponEliminaEncara ens queda Reis! Espero que siguin molt generosos amb tu, Ada.
EliminaUna bella imatge.
ResponEliminaSi, molt evocadora.
EliminaBon any, Xavier, de tot cor.
És ben veritat que la llum de Nadal no aconsegueix aguantar-se encesa amb la mateixa claror, més enllà d'aquests dies. Amb tot, et desitjo, com tu, que t'il·lumini tot l'any.
ResponEliminaNo sé si vas llegir la resposta al teu comentari en el meu últim post, Glòria. Amb el comentari en el post de La vida secreta, ja participaves.
Una abraçada.
Hola, Teresa!
EliminaEsperem que la llum ens acompanyi tot l'any, penso que ens anirà bé si és així.
Veig que tenia el nou en el sorteig del llibre, per tant l'hauré de comprar. :(
Esperarem els Reis, que vénen amb un bon esperit a donar-nos esperança.
ResponEliminaAi, l'esperança que no ens falti mai, ella i la il·lusió fan la vida molt més agradable.
EliminaUna abraçada!
L'infantó es fa gran.
ResponEliminaCreix depresa. En tots els sentits.
EliminaÉs un poema tristoi, però necessitem aquesta "rútina", per gaudir de la màgia de les festes.
ResponEliminaCada any retorna l'encís. Just ha passat i ja el comencem a esperar.
Elimina