per venir del no-res potser ja hauríem
d’haver arribat a casa.
Són lents els dies breus.
d’un sexe miserable,
la joventut ha estat un temps de febre,
la maduresa un repte.
captius dels que trepitgen
un sòl de dogmes,
sopar de gana, el nostre.
serem nosaltres els culpables únics
d’haver estat dòcils?
som ventres de pobresa.
buscàvem lletres noves
al nostre sil·labari.
hi eren?
avui sabem que hi eren,
no vam saber trobar-les.
F. Garriga Barata
"swing"
Un llenguatge sorprenent.
ResponEliminaPersonal, incisiu. M'agrada molt.
EliminaSegur que hi són les lletres, només cal saber buscar-les mirar bé tots els racons...
ResponEliminaPetonets.
Si, potser cal insistir fins a trobar-les, no dar-les per perdudes encara.
EliminaPetonets!
Tens raó, Glòria, jo també l'he descobert tard. La seva poesia és d'una qualitat i una força que impacta.
ResponEliminaOi, que si. Aquesta manera d'escriure no deixa indiferent. M'agrada molt la primera estrofa i el final. Genial.
EliminaCom més va, més el trobo del meu gust. Gairebé el tinc de capçalera. Gràcies!
ResponEliminaLi llegit poc, però tot m'ha agradat. El vaig descobrint poc a poc i cada cop m'arriba més.
EliminaPreciós! Bona trobada, ara que no es perda...
ResponEliminaHo hem de procurar. Té molt bona poesia i molt actual.
Elimina