Només el silenci.
I jo articulat en un niu de venes,
amant en fals que parla
inacabable
i sadolla el paisatge
de estrelles furtives,
de contactes impermanents.
Com sóc, només com sóc,
nusat a l'herba i a la bèstia,
a tot allò que em demana,
a tot allò que és frontera,
alè contra el meu alè.
Només el silenci:
la veu que munta
d'un fons absurd de terra,
arran d'orella calla,
i mai no sento el nom, la condició,
com es diu el cos
l'ànima
el futur.
Em cerco pels racons de la història.
Manuel de Pedrolo
"Esberla del silenci"
Grans poetes, grans poemes. Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
divendres, 22 de gener del 2016
"NOMÉS EL SILENCI" de Manuel de Pedrolo
Avui, de nou, un excel·lent novel·lista que escriu poesia. Manuel de Pedrolo, poc conegut com a poeta, té tres llibres editats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ja saps com m'agrada retrobar Pedrolo. He llegit molta poesia d'ell, crec que tota, però no la tinc. Els vaig trobar a la Biblioteca. Retrobar-la aquí m'agrada.
ResponEliminaHo sé, Carme. I comparteixo la teva admiració per ell. El cert és que em costa força trobar poesia d'ell. Una llàstima no tenir-la més a l'abast!
EliminaPels racons de la història segur que si deuen trobar molts lletraferits, que potser no van rebre en vida, el tracte que es mereixien...
ResponEliminaPetonets.
De ben segur que hi ha autors de vàlua que ningú coneix, o molt poca gent.
EliminaHi ha molts escriptors - Sales, Rodoreda, el mateix Pedrolo- dels que poca gent coneix la vessant poètica.
Jo també em cerco.
ResponEliminaÉs una recerca constant, necessitem saber com som realment.
Elimina