L'espatlla
nua et lluu d'un raig de lluna encesa,
un àngel compadit resta prop teu fulgent,
en aquest mar desert com un desert d'argent
només un bleix de vent vetlla per tu, princesa.
El teu nom, com un plany, es perd de mica en mica,
seràs ben sola a dir-lo, cara al mar, dins la nit,
un sospir de ressaca te'l durà repetit,
irresistible i pur com tota tu, Nausica.
Dolç animal ferit pres en xarxa d'estrelles,
verda sang del teu cel, inútils meravelles
per als teus ulls que cerquen l'ombra que els ha deixat,
l'alta aurora cruel et posarà en els braços
un abisme d'enyor com un ocell cansat
dut per l'ona de sal que esborra els últims passos.
un àngel compadit resta prop teu fulgent,
en aquest mar desert com un desert d'argent
només un bleix de vent vetlla per tu, princesa.
El teu nom, com un plany, es perd de mica en mica,
seràs ben sola a dir-lo, cara al mar, dins la nit,
un sospir de ressaca te'l durà repetit,
irresistible i pur com tota tu, Nausica.
Dolç animal ferit pres en xarxa d'estrelles,
verda sang del teu cel, inútils meravelles
per als teus ulls que cerquen l'ombra que els ha deixat,
l'alta aurora cruel et posarà en els braços
un abisme d'enyor com un ocell cansat
dut per l'ona de sal que esborra els últims passos.
Mercè Rodoreda
"Món d'Ulisses"
Pintura: Paul Emile Chabas
Glòria, avui sóc la primera! Diga'm ignorant, però no la coneixia la poesia de la Mercè Rodoreda. I tanmateix... ( a toro pasado és fàcil encertar-la) s'hi reconeixen les seves paraules plenes d'imatges. Només li falta el seu monòleg intern explicant el seu pensament.
ResponEliminaQue bé rebre tan aviat la teva visita, Teresa!
EliminaNo té res d'estrany que no coneguessis la poesia de Rodoreda, no en va escriure gaire i és va publicar tota en un llibre pòstum: "Agonia de llum".
El seu estil és inconfusible pels seus lectors.
Una abraçada!
La Rodoreda era (és) extraordinària. En novel·la i en poesia.
ResponEliminaUna escriptora total.
EliminaLa veritat és que no coneixia cap poema de M. Rodoreda, només contes i novel·les. Sempre s'aprén al teu blog.
ResponEliminaD'ella ja n'havíem compartit algun més al blog. M'agrada recordar-la de tant en tant.
EliminaGràcies, Novesflors.
Sempre profunda i punyent, la nostra Rodoreda.
ResponEliminaLa veritat és que ho miris per on ho miris els seus poemes són, al meu entendre, magnífics. I que dir de les seves novel·les. Genials.
EliminaConeixia algun poema seu més d'estar per casa, aquest és nou per mi, gràcies...
ResponEliminaPetonets.
Té uns poemes que dedica als animalons que són infantils i simpàtics. Però també en té d'altres, principalment sonets, molt suggerents.
Elimina