"ODA ALS CARROS MATINERS" de Marià Manent
Un poema, molt visual, d'imatges oníriques i depurada ploma d'aquest excel·lent poeta.
- ¿Sóc en el llit sense trontoll,
- ara que l'alba els finestrons colora,
- o duc als llavis un bri de fonoll,
- dintre d'un carro perfumat de boll,
- pels empedrats de la ciutat sonora?
- Aquest trontoll tan seguit
- tot el meu cos sotraga - jo diria.
- I el so dels picarols m'ha deixondit,
- - ritme valent, clara melodia -
- com si el cavall m'arrossegués el llit.
- Són filagarses de tenebra
- els guarniments, amb un or malaltís.
- Les morisques de coure han deixondit el gebre
- de les roderes, vidre fonedís.
- L'euga ha vist en la pura tenebra
- les estrelles caient a l'abís.
- I ha sentit pel camí del tossal
- el refrec perfumat de la pineda.
- Tot el cel era fi com la seda
- i, al bell cim de la vela, el fanal
- ha copsat dintre de la llauna freda
- el batec d'una estrella immortal.
- Marià Manent
Aquestes rimes, que boniques... oi?
ResponEliminaMolt boniques, Carme. Una bona manera de començar el dia.
EliminaNo el coneixia i el trobo preciós. D'aquells per a llegir en veu alta o en veu baixa i escoltar el trontoll dels carros matiners! :)
ResponEliminaAi, ja surt la rapsoda que portes dintre! ;-)
EliminaM'agradaria escoltar-te!
Bonic poema,ens invita a matinar i a gaudir de l'albada.
ResponEliminaEl poema és bonic, ara ganes de matinar no me'n venen.
EliminaAixò tu que ets una "mussola" diürna, segons vas confessar!