Els dos últims poemes de "Vistes al mar". Gaudiu-los, son preciosos.
IV
El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adreça;
venint s'ageganta,
avença i s'acosta
callada que espanta.
L'escuma enlluerna,
l'onada s'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adreça;
venint s'ageganta,
avença i s'acosta
callada que espanta.
L'escuma enlluerna,
l'onada s'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
V
Una a una, com verges a la dansa,
entren lliscant les barques en el mar;
s'obre la vela com una ala al sol,
i per camins que només elles veuen
s'allunyen mar endintre...
Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta,
groga de sol! De prop el mar te canta,
mentre tu esperes el retorn magnífic,
a sol ponent, de la primera barca,
que sortirà del mar tota olorosa.
entren lliscant les barques en el mar;
s'obre la vela com una ala al sol,
i per camins que només elles veuen
s'allunyen mar endintre...
Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta,
groga de sol! De prop el mar te canta,
mentre tu esperes el retorn magnífic,
a sol ponent, de la primera barca,
que sortirà del mar tota olorosa.
Joan Maragall
Pintura: Paco Navarro
Pintura: Paco Navarro
I, a pesar de tot, sembla dòcil!
ResponEliminaLes aparences enganyen, Cantireta. La mar té fama de ser traidora.
EliminaLa mar embravida té el seu encant, sinó has de sortir amb la barca, és clar...
ResponEliminaEl poema diu, el mar canta...No serà alguna sirena???
Una mar embravida és de les coses belles que es poden contemplar...però fa basarda. I si has de sortir en barca, millor que ho ajornis, si es pot.
EliminaPotser si que hi ha una sirena cantant, amb males intencions, que vol que els mariners es facin a la mar, malgrat la mala maror...