dimarts, 23 d’octubre del 2012

" TEMPESTA D'ARGENT " de Jaume Agelet

Dies de pluja, dies de foscor i sempre un poema que ho explica.



Plou
Tapa la finestra
l'eixuta cortina.
Dins les caixes tosques
dels rellotges, canten
hores fines, fosques,
amb la veu humida.

Plou
i la llum del sostre,
penjada,
vacil·la.
Els corredors foscos
duen a la nit
que de pluja brilla.

                     Als teulats revolen
                     ocells d'aigua viva.

                              Jaume Agelet

12 comentaris:

  1. Potser un dels temes que reuneix més poetes i lletraferits. Serà per aquest xic de melangia que porta associada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, si, la pluja és molt poètica! En especial si la contemples al aixopluc, darrera un vidre, et pot inspirar un poema bonic com aquest.
      Potxó!

      Elimina
  2. M'agrada el ritme d'aquest poema (desconeixia Jaume Agelet). Gràcies, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també el desconeixia fins fa poc, però té unes belles poesies que anirem compartint.
      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  3. M'agrada la pluja!!

    Sempre que estigui a casa i en pugui gaudir :-)

    ResponElimina
  4. "la nit/ que de pluja brilla", m'agrada molt aquest poeta, un bon anticànon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, tu sempre vas descobrint les perles en els poemes, Helena. Tens un do!

      Elimina
  5. La pluja dóna per molt...Serà perquè ens recorda les llàgrimes que en un moment o altra, s'han agermanat amb ella.
    De poetes(i poetesses) en deus tenir un sac ple...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi, que romàntica i inspirada estàs avui M.Roser!!!
      Ja ho pots ben dir, per sort de bons poetes en hi ha molts. Més d'un sac ple i tot!
      Petonets!

      Elimina