Plou
Tapa
la finestra
l'eixuta
cortina.
Dins
les caixes tosques
dels
rellotges, canten
hores
fines, fosques,
amb
la veu humida.
Plou
i
la llum del sostre,
penjada,
vacil·la.
Els
corredors foscos
duen
a la nit
que
de pluja brilla.
Als
teulats revolen
ocells
d'aigua viva.
Jaume Agelet
Potser un dels temes que reuneix més poetes i lletraferits. Serà per aquest xic de melangia que porta associada.
ResponEliminaAi, si, la pluja és molt poètica! En especial si la contemples al aixopluc, darrera un vidre, et pot inspirar un poema bonic com aquest.
EliminaPotxó!
M'agrada el ritme d'aquest poema (desconeixia Jaume Agelet). Gràcies, bonica!
ResponEliminaJo també el desconeixia fins fa poc, però té unes belles poesies que anirem compartint.
EliminaUna abraçada, Núria!
Plou,
ResponEliminai m'ha enamorat aquest poema!
Que bé, estic contenta que t'agradi, Carme!
EliminaPetonets.
M'agrada la pluja!!
ResponEliminaSempre que estigui a casa i en pugui gaudir :-)
Mira, que llesta! ;)
EliminaAixí també m'agrada a mi...
"la nit/ que de pluja brilla", m'agrada molt aquest poeta, un bon anticànon.
ResponEliminaÉs cert, tu sempre vas descobrint les perles en els poemes, Helena. Tens un do!
EliminaLa pluja dóna per molt...Serà perquè ens recorda les llàgrimes que en un moment o altra, s'han agermanat amb ella.
ResponEliminaDe poetes(i poetesses) en deus tenir un sac ple...
Petons.
Oi, que romàntica i inspirada estàs avui M.Roser!!!
EliminaJa ho pots ben dir, per sort de bons poetes en hi ha molts. Més d'un sac ple i tot!
Petonets!