Jo
tem la nit, però la nit m'emporta
Ert,
pels verals, vora la mar sutjosa;
En
llum morent la cobla es sent, confosa,
Em
trob amb mi, tot sol, i això em conforta.
Negres
carbons esbossen la mar morta,
L'escàs
pujol i la rosta pinosa,
Però
jo hi veig una selva frondosa,
I
en erm desert imagín una porta.
La
fosca nit m'aparenta pissarra
I,
com l'infant, hi dibuix rares testes,
Un
món novell i el feu que el desig narra.
Me'n
meravell, i tem -oh nit que afines
Astres
i seny!-. La mar omples de vestes,
I
una veu diu: "Plou sang a les codines".
J.V.Foix
Has portat uns dels poemes que més m'agraden. Encara que en alguns poemes en Foix és difícil, m'agrada.
ResponEliminaJo el trobo molt difícil també. Tot i reconeixent tot el merit i la bellesa del poema no estic molt segura d'haver-lo interpretat com cal.
EliminaTemença i temptació, contradictoris, però junts. La nit, sang ploguda.
ResponEliminaEn moltes ocasions temença i temptació no són contradictoris, sinó complementaris: tenim por del que ens tempta.
EliminaUf, a mi sí que em meravell Foix. Tan profunda que apareix la foscor en el poema i tan clara i treballada que és la filigrana del teixit de les paraules.
ResponEliminaGràcies!
Meravella, sens dubta, l'obra de Foix, un poeta rigorós, exigent tan el la construcció dels sonets com en la tria del vocabulari . Genial. Però has de reconèixer que no és fàcil...
EliminaEm costa Glòria, i molt, però m´esperona. La musicalitat t´empeny i quan et quedes parat en una paraula i logres esbrinar què significa, la mateixa força del poema et fa avançar.
EliminaA mi em costa concentrar-me tant, sóc dispersa.
EliminaPerò confio en anar descobrint tot aquest món que tu gaudeixes. Poc a poc, pas a pas.
suave suavecito nos vamos pegando poquito a poquito jajaja perdò, quan llegiu el poema que enteneu o que us fa pensar?
Eliminaés un gran poema glòria, personalment m'encanta la tercera estrofa
ResponEliminasalutacions !!
:-) joan
Si que ho és i és pot ser un dels més coneguts de "Sol i de dol".
EliminaGràcies, Joan, ens llegim!
Jo una mica com el Jordi, el poeta tem la nit, però al mateix temps l'atrau...
ResponEliminaPetonets.
Algun lloc he llegit que la nit representa la mort. Ves a saber, a aquest poemes tan enrevessats se'ls pot donar moltes interpretacions. El que si és cert és que en Foix escriu amb una gran riquesa de lèxic i de manera molt musical.
EliminaPetonets!
Ai la nit!...tan màgica com tu. Un petó, Glòria!
ResponEliminaAi, que maca!
EliminaM'ha agradat això que m'has dit! :D
Molts petons!