dijous, 4 d’octubre del 2012

" HORA TARDANA " de Carles Salvador

El poeta ens ofereix un poema molt visual, amb un paisatge bucòlic on la Natura regala bellesa. 



Madura
l'horitzó en caure el dia
i uns cucs de llum van perseguint-lo
i el devoren.

Ningú no hi ha
de testimoni
sinó les banyes de la lluna, minses,
i la flauta ponentera
del vent, que es burla

                               - mofeta -
                           de l'horitzó,
                           dels estels,
                           de la lluna
                           i de la galta rossa

                           del cel.
No és hora geogràfica.

És hora de percaçar les pastores
- brunes
com el pa de taula -

                                  tostades
                              de sol i de desig.

És hora de gustar el glop de llet
de les ovelles que belen pel boc
i de mastegar el bes
de les boques entreobertes
                              i perfumades
pels brins de farigola, mastegats
entre dent i dent. 


No és hora astronòmica.

És hora de prendre les fruites madures
i de gojar la sabor de cada segon
que ens cau 
             assedegada
             de temps i de besades.
És l'hora en què ens cau a la boca
                                       la poma
                                       la parpella
                                       i el braç las
i s'encenen -llampegants- els ulls,
                                      els mossecs
                                      i les roses
de la carn trèmula.
........................................................
Madura l'horitzó
i madurarà -als braços- 
la jova que hom espera collir.
Quin coixi, l'hora tardana,
per recolzar pastores!

                                  Carles Salvador
                               "Vermell amb to major" 


Pintura de  Berthe Morisot 

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. Si que és bonic, si. Salvador descriu molt bé aquest mon rural, amb la seva bellesa natural i senzilla.

      Elimina
  2. El què veiem i el què s'insinua. Sí, és bonic.

    ResponElimina
  3. La primera imatge és molt poetent, i visual també! M'agrada com recrea els petits plaers naturals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un paisatge en quietud i en la foscor petons de farigola!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Estic contenta, Novesflors de que el trobis bonic.
      Gràcies!

      Elimina
  5. Que bonic! Desconeixia en Carles Salvador...gràcies per apropar-m'hi, Glòria!

    ResponElimina
  6. Fins no fa gaire jo tampoc el coneixia. Celebro que t'agradi, Núria.
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  7. No coneixia aquest poeta...
    M'agrada el poema perquè és un cant a la natura. M'ha vingut a la memòria la imatge del pagès colrat pel sol, assegut al pedrís, eixugant-se el front moll de suor...
    A la boca un bri de farigola o romaní...
    Petonets.

    ResponElimina
  8. És un poeta poc conegut, molt bucòlic. Una imatge molt encertada la que t'ha evocat el poema, un poema amb olor de farigola.
    Una abraçada!

    ResponElimina