" HORA TARDANA " de Carles Salvador

El poeta ens ofereix un poema molt visual, amb un paisatge bucòlic on la Natura regala bellesa. 

Madura
l'horitzó en caure el dia
i uns cucs de llum van perseguint-lo
i el devoren.
Ningú no hi ha
de testimoni
sinó les banyes de la lluna, minses,
i la flauta ponentera
del vent, que es burla
                               - mofeta -
                           de l'horitzó,
                           dels estels,
                           de la lluna
                           i de la galta rossa
                           del cel.
No és hora geogràfica.
És hora de percaçar les pastores
- brunes
com el pa de taula -
                                  tostades
                              de sol i de desig.
És hora de gustar el glop de llet
de les ovelles que belen pel boc
i de mastegar el bes
de les boques entreobertes
                              i perfumades
pels brins de farigola, mastegats
entre dent i dent. 

No és hora astronòmica.

És hora de prendre les fruites madures
i de gojar la sabor de cada segon
que ens cau 
             assedegada
             de temps i de besades.
És l'hora en què ens cau a la boca
                                       la poma
                                       la parpella
                                       i el braç las
i s'encenen -llampegants- els ulls,
                                      els mossecs
                                      i les roses
de la carn trèmula.
........................................................
Madura l'horitzó
i madurarà -als braços- 
la jova que hom espera collir.
Quin coixi, l'hora tardana,
per recolzar pastores!

                                  Carles Salvador
                               "Vermell amb to major" 

Pintura de  Berthe Morisot