dimarts, 16 d’octubre del 2012

"CANCIÓN DE INVIERNO Y DE VERANO" De Ángel González

N'hi ha d'amors aixi...amors que és busquen però no es saben trobar. Desencontres.




Cuando es invierno en el mar del Norte
es verano en Valparaíso.
Los barcos hacen sonar sus sirenas 

al entrar en el puerto de Bremen 
con jirones de niebla y de hielo en sus cabos,
mientras los baladros soleados arrastran 

por la superficie del Pacífico sur bellas bañistas.

Eso sucede en el mismo tiempo,
pero jamás en el mismo día.

Porque cuando es de día en el mar del Norte
—brumas y sombras absorbiendo restos
de sucia luz—
es de noche en Valparaíso
— rutilantes estrellas lanzando agudos dardos
a las olas dormidas.

Cómo dudar que nos quisimos,
que me seguía tu pensamiento
y mi voz te buscaba —detrás,
muy cerca, iba mi boca.
Nos quisimos, es cierto, y yo sé cuánto:
primaveras, veranos, soles, lunas.

Pero jamás en el mismo día.

                        Ángel González

14 comentaris:

  1. Li tinc un carinyet ben especial a aquest poeta...:)
    Bona nit, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo. Des que el conec m'ha fet passar molt bones estones.

      Elimina
  2. Crec que tots hem viscut algun tipus de situació similar, aquests amors que són a tocar però que no arriben mai, diferents dels amors platònics. No sé, les sensacions que, quan un arriba l’altre se’n va, quan un és aquí l’altre és allà.

    M’ha agradat el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt bonic, que explica un sentiment que d'alguna manera gairebé tothom a sentit alguna vegada. Angel González te una poesia molt propera. A mi m'agrada molt.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Costa trobar el punt, el ritme...però es pot aconseguir. Segur.

      Elimina
  4. N'hi ha, n'hi ha d'aquests amors... i està tant ben explicat!

    ResponElimina
  5. Sí, ben cert, com definir i traduir, ben diferents.
    M'agrada molt, tot el que aquest Àngel escrivia :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, coincidim! En castellà és un dels poetes que més m'arriben al cor.

      Elimina
  6. Brillant, el poema, sobretot aquest final en què m'identifico plenament:
    Nos quisimos, es cierto, y yo sé cuánto:
    primaveras, veranos, soles, lunas.
    Pero jamás en el mismo día.

    L'Ángel González és molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I potser si s'haguessin trobat seria un amor per tota la vida. Llàstima!
      Un poeta boníssim, ja ho pots ben dir.

      Elimina
  7. Que trist oi, no poder coincidir en l'estimació...
    A mi també m'agrada molt el final!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és trist, igual aquestes dues persones podrien ser felices juntes i mai s'han trobat. Quines coses... Molts petons!

      Elimina