"CANCIÓN DE INVIERNO Y DE VERANO" De Ángel González
N'hi ha d'amors aixi...amors que és busquen però no es saben trobar. Desencontres.
Cuando es invierno en el mar del Norte
es verano en Valparaíso.
Los barcos hacen sonar sus sirenas
al entrar en el puerto de Bremen
con jirones
de niebla y de hielo en sus cabos,
mientras los baladros soleados arrastran
por la superficie del Pacífico sur bellas
bañistas.
Eso sucede en el mismo tiempo,
pero jamás en el mismo día.
Porque cuando es de día en el mar del Norte
—brumas y sombras absorbiendo restos
de sucia luz—
es de noche en Valparaíso
— rutilantes estrellas lanzando agudos dardos
a las olas dormidas.
Cómo dudar que nos quisimos,
que me seguía tu pensamiento
y mi voz te buscaba —detrás,
muy cerca, iba mi boca.
Nos quisimos, es cierto, y yo sé cuánto:
primaveras, veranos, soles, lunas.
Pero jamás en el mismo día.
Ángel González
Li tinc un carinyet ben especial a aquest poeta...:)
ResponEliminaBona nit, Glòria.
I jo. Des que el conec m'ha fet passar molt bones estones.
EliminaCrec que tots hem viscut algun tipus de situació similar, aquests amors que són a tocar però que no arriben mai, diferents dels amors platònics. No sé, les sensacions que, quan un arriba l’altre se’n va, quan un és aquí l’altre és allà.
ResponEliminaM’ha agradat el poema.
És un poema molt bonic, que explica un sentiment que d'alguna manera gairebé tothom a sentit alguna vegada. Angel González te una poesia molt propera. A mi m'agrada molt.
EliminaSempre anem a destemps.
ResponEliminaCosta trobar el punt, el ritme...però es pot aconseguir. Segur.
EliminaN'hi ha, n'hi ha d'aquests amors... i està tant ben explicat!
ResponEliminaOi que sí? Genial en González, és tan humà!
EliminaSí, ben cert, com definir i traduir, ben diferents.
ResponEliminaM'agrada molt, tot el que aquest Àngel escrivia :)
Doncs mira, coincidim! En castellà és un dels poetes que més m'arriben al cor.
EliminaBrillant, el poema, sobretot aquest final en què m'identifico plenament:
ResponEliminaNos quisimos, es cierto, y yo sé cuánto:
primaveras, veranos, soles, lunas.
Pero jamás en el mismo día.
L'Ángel González és molt bo!
I potser si s'haguessin trobat seria un amor per tota la vida. Llàstima!
EliminaUn poeta boníssim, ja ho pots ben dir.
Que trist oi, no poder coincidir en l'estimació...
ResponEliminaA mi també m'agrada molt el final!
Petonets.
Si que és trist, igual aquestes dues persones podrien ser felices juntes i mai s'han trobat. Quines coses... Molts petons!
Elimina