Baixen la roba
del terrat
amb sa tendror humitejada,
i encara serva olor de sol
i apar esquinços d’una flama.
Com es gronxava, estesa al vent,
amb sa rossor de carn rosada!
amb sa tendror humitejada,
i encara serva olor de sol
i apar esquinços d’una flama.
Com es gronxava, estesa al vent,
amb sa rossor de carn rosada!
Ara és un mut de
claredat
dins la penombra de la cambra.
dins la penombra de la cambra.
Jaume Agelet
"La tarda oberta" 
esperant tenir aquella escalfor corporal compartida
ResponEliminaMmm, el llençols amb olor de sol són ben plaents, i si són compartits doblement plaents.
EliminaLa roba estesa, particularment la femenina blanca, es gronxa i el vent li infon forma viva.
ResponEliminaCossos transparents, imaginació acolorida.
Fita
Entenc que la roba femenina voleiant al vent és mot suggerent. Fins i tot una camisa de senyor ho pot ser.
EliminaPerò la roba interior masculina no me la imagino jo gronxant-se al impuls de la brisa...
Realment ens demostra que qualsevol petit detall quotidià pot ser fon d’inspiració per una poesia senzill i tendra.
ResponEliminaUn fet domèstic, senzill, però quina bellesa hi descobreix el poeta!
Eliminael llençols estesos al vent i a solana dalts dels terrats són , eren, molt poètics
ResponEliminaEl sol don una llum i una flaire especial a la roba, que cap suavitzant donarà mai.
Elimina"olor de sol", quina sinestèsia! Aquest poeta m'agrada, n'he comentat algun poema al bloc, i m'havia plantejat fer-ne un estudi.
ResponEliminaJa els he llegit als poemes que comentes al teu blog. Són tots molt bons.
EliminaAgelet és mereix un reconeixement, el tenim una mica oblidat.
Estaria molt bé que tiressis endavant aquest estudi, Helena.
Fa tant bona olor la roba acabada de rentar, no m'estranya que hagi inspirat al poeta. Que acabis de passar un bon diumenge
ResponEliminaRecordo l'olor de sabó quan es rentava la roba a mà. Inconfusible!
EliminaAra també fa bona oloreta amb el sabó de Marsella...
El trobo fantàstic i genial...
ResponEliminaOi que si?
EliminaUn poema tan senzill i tan bonic.
Gairebé se sent olor de net, amb aquest poema.
ResponEliminaSi que se sent i és ben agradable!
Elimina:)
D'una cosa ben quotidiana se'n pot fer un poema ben bonic...
ResponEliminaBona setmana.
Els ulls d'un poeta ens descobreixen la bellesa de les coses més habituals i rutinàries.
EliminaBona setmana, bonica!