Talrich és un poeta poc conegut, però que va estimar al seu Rosselló natal tota la seva vida. I va defensar la seva llengua i lluità sempre per conservar-la. El recordem.
Lo lledoner del meu vilatge
(quan jo vaig nàixer, era ell molt vell)
ha conservat tot son brancatge?
Hi fa cada any son niu l’ocell?
Encara es veu baix son fullatge,
amic dels infants al bressol,
voletejar —rient imatge—,
com vespres d’or, los raigs del sol?
Pere Talrich
No coneixia aquest poeta... m'agrada llegir-lo. Veig que va ser un gran lluitador per la llengua, el llegeixo amb agraïment, doncs. Un regal per a nosaltres, conservar-nos la nostra parla.
ResponEliminaUn gran lluitador. Mereix que el recordem en els seus poemes, tot hi que són difícils de trobar.
EliminaA la Catalunya Nord, els escriptors en la seva llengua natural, són uns veritables herois.
ResponEliminaTampoc no coneixia el poeta. El lladoner sí. Davant de casa fa alguns anys l'Ajuntament en plantà un i els coloms s'enfilen a menjar-se els lledons.
Dóna vida al carrer.
Fita
És un llàstima que es perdi la llengua a la Catalunya Nord. És molt trist.
EliminaEntenc molt poc d'arbres. Confesso que no reconeixeria un lledoner. :(
Un arbre vell que continua transmetent els raigs de sol, com un poema.
ResponEliminaUna bonica metàfora i molt certa.
Eliminauna mena de nostàlgia, et fa sentir,
ResponEliminaque se t'emporta
Talrich va viure sempre enyorat del Vallespir i aquest és el sentiment que transmeten la seva poesia: la nostàlgia.
EliminaUn lladoner molt poètic i un bonic poema...
ResponEliminaPetonets.
Un poema molt visual i amb música. Senzill i bonic.
EliminaPetonets
S'enyora del poble que l'ha vist nėixer, un sentiment molt comú però molt ben explicat. És un poema molt bonic
ResponEliminaÉs bo conservar aquesta estimació per la terra que on s'ha nascut, per les arrels, el poeta les va portar sempre dins el cor.
EliminaDues troballes en un post, perfecte! Una el bloc que passaré a veure sovint, m’agrada la poesia i aquí veig que gaudiré d’ella. L’altre el poeta que no coneixia.
ResponEliminaGràcies Bruixeta, per la visita i el comentari.
EliminaEspero veure't sovint, ja ens coneixem de "el que passa pel cap" el altra blog meu.
Una abraçadeta!
:)
Ups! El canvi d’identitat m’havia despitat :)
EliminaNo ho vaig fer per despistar. És que no en sabia gaire i no ho vaig fer bé. :)
Elimina