saps què s'amaga
sota el pacífic verd
vellutat d'arbres?
el roig
sota el pacífic verd
vellutat d'arbres?
el roig
què xucla la blanca
flor, per créixer tan fràgil
si no és el foc?
flor, per créixer tan fràgil
si no és el foc?
i la muntanya esvelta
tota sola i segura
té a la panxa el tro
tota sola i segura
té a la panxa el tro
Anna Dodas
"El volcà"
"El volcà"
Pintura: Rolmay
Ja sabia la història de l'Anna Dodas, però esgarrifa recordar-la... aquest poema fresc com la seva joventut, i ple de foc com el volcà.
ResponEliminaEls seus poemes són molt madurs per ser d'una noia tan jove. I a vegades trasbalsadors
EliminaNo coneixia aquesta poeta, però el poema que ens portes es potent. M’agrada’t la forma que té de dir les coses.
ResponEliminaUna jove poeta prometedora, amb una veu molt personal, que, malauradament, no va poder fer-se sentir gaire temps.
Eliminabelles metàfores, trist final per a una veu poètica amb tanta força, gràcies per portar-la
ResponEliminaTrist final, esgarrifós. I segur que tenia tantes coses per dir, tantes coses per viure.
EliminaFinal prematur, i sobretot injust d'aquesta poeta.
ResponEliminaNo coneixia aquest poema, però recordava els fets.
Fa dolor llegir-lo.
Fita
Té una poesia molt angoixant. Sembla com si presentis el seu prematur i dramàtic final
EliminaJo tampoc no la coneixia però la força que es desprén del poema m'agrada molt.
ResponEliminaÉs molt potent la seva poesia. No deixa indiferent.
EliminaTampoc la coneixia...Un poema amb molta força!
ResponEliminapetonets.
En el blog hi ha sis poemes més d'ella. Tots són estremidors, més tenint en compte lo jove que era quan els va escriure.
EliminaPetonets. M.Roser
Jo la coneixia perquè ja ens l'havies portat. El poema és maco, com l'altre.
ResponEliminaSeguirem compartint poemes d'ella. Tampoc en va deixar gaires...
Elimina