- En vano ansiosa tu amistad procura
Adivinar el mal que me atormenta;
En vano, amigo, conmovida intenta
Revelarlo mi voz a tu ternura.
Puede explicarse el ansia, la locura
Con que el amor sus fuegos alimenta.
Puede el dolor, la saña más violenta,
Exhalar por el labio su amargura...
Mas de decir mi malestar profundo,
No halla mi voz, mi pensamiento, medio,
Y al indagar su origen me confundo:
Pero es un mal terrible, sin remedio,
Que hace odiosa la vida, odioso el mundo,
Que seca el corazón... ¡En fin, es tedio!
-
G. Gómez de Avellaneda
- Pintura: Tamara de Lempicka
Un mal que fa mal.
ResponEliminaFita
L'avorriment pot pesar com una llosa. Però no l'entenc en una dóna intel·ligent com va demostrar ser ella.
EliminaM’has descobert una nova escriptora, no la coneixia. La poesia m’agrada’t. Investigarem més sobre ella.
ResponEliminaGracies, petonets!
És el bicentenari del seu naixement, però la seva poesia és interessant i vigent.
EliminaGràcies a tu.
Una abraçadeta!
L'avorriment duu
ResponEliminala consonant del rosegador.
I el formatge no plau
mai prou a qui l'ansia.
:*
Aquest no és dels que mengen formatge, més aviat rossegen el cervell amb ànsia.
Eliminano coneixia aquesta dona, gràcies
ResponEliminaVa néixer el 2014, enguany fa dos-cents anys, però té una poesia força actual.
EliminaCaram, veig que l'avorriment pot provocar que algú escrigui un sonet...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Ui! un sonet és complicat d'escriure, pots estar una bona estona distreta entre la mètrica i les rimes. ;D
EliminaPetonets, M.Roser!
Quin poema més estrany, no hauria definit mai l'avorriment d'aquesta manera
ResponEliminaPenso que a demés d'avorrida estava una mica deprimida.
Eliminadevia escriure el poema per dissimular
ResponEliminaPotser si que es feia l'interessant.
Elimina