Caminem sota els estels,
caminem, Maria;
ja han callat tots els bruels,
ja s'han fos tots els anhels
del dia.
Caminem pels empedrats
lluny del gris xivarri;
caminem enamorats
entre el pèl de tots els gats
del barri.
Jo ja sé que el teu instint
va segons les hores;
que jo sóc el quart o el quint;
que els teus ulls estan mentint
quan plores.
Jo ja sé el peuet lleuger
tots els punts que et calça.
També sé que moriré
i, Maria, també sé
que ets falsa.
Mes això no hi fa cap pes,
a les nostres vides;
i en el món poc que hi ha res
com filar entre bes i bes
mentides.
Nostres venes per l'engany,
poden ajuntar-se;
i pel teu neguit estrany
seré sempre un bon company
de farsa.
J.M.de Sagarra
Pintura: F. Botero
Ironia i un "divertimento" pel lector. No li coneixia aquesta cançó al Serrat, ara me'n vaig a escoltar-la.
ResponEliminaJo tampoc la coneixia, i espero que t'agradi. És un poema que fa somriure.
EliminaVaig tenir el plaer de ser al recital on el Serrat va cantar aquesta poema d'en Sagarra en forma de cançó tan ben adaptada per la Guillermina.
ResponEliminaTrio d'asos!
Fita
Doncs si que devia ser un plaer i un privilegi gaudir del Trio d'asos.
EliminaLa cançó és agradable de sentir i Serrat la fa molt seva.
Tampoc coneixia ni el poema ni la cançó...no l'hagués conegut el Segarra, amb aquest poema...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
No és el Sagarra de "Cançons de rem i de vela", però tampoc el de la "Balada de Fra Rupert". Aquí se'ns mostra irònic, i condescendent amb les flaqueses humanes.
EliminaPetonets, M.Roser!
Ironia de la divertida, un poema curiós
ResponEliminaSagarra escriu de manera exquisida. Però de tant en tant canvia el registre per la ironia, l'humor o la sàtira.
Elimina