dimecres, 26 de març del 2014

" VINDRÀ LA MORT " de V. Andrés Estellés

Demà 27 de març, és compleix l'aniversari de la mort del poeta, per mi un dels grans. Avui ens parla d'un dels seus temes recurrents: la mort, amb la humanitat i la senzillesa que el caracteritza.
  

Vindrà la mort, i jo no seré al llit,
ni al menjador, assegut al divan:
l’esperaré al replà de l’escala,
entre els parents que han arribat de l’horta,

de cap a peus com vestit de diumenge,
de blau marí, amb la corbata torta,
i no serà necessari que entre:
us diré adéu, des de la porta, anat-me’n.

Evitarem, potser, el formulisme, 
i tot serà lleuger i natural:
m’ajudarà, agafant-me d’un braç, 

la meua mort, en baixar per l’escala.
S’excusarà per si ha trigat massa;
Però és que, abans, ha tingut quatre casos.

                              V.Andrés Estellés 
                                    "Pedres de foc"


22 comentaris:

  1. Humanitzant la mort, a vegades, se'ns presenta més dura.

    Bon poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és una bona mort, que ens acompanya del bracet, no fos cas que prenguéssim mal.

      Elimina
  2. versos com bé dius planers i plens d'humanitat, amb un toc d'humor final

    una abraçada Glòria ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mort molt considerada, justificant el retràs.
      Petons!

      Elimina
  3. Les seves paraules fan que veien la mort com una cosa natural inclús bonica... quina facilitat per descriure una cosa tan sòrdida d’una manera tan elegant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un tema tan seriós i que ens faci somriure...
      Estellés és un mestre en dir coses importants amb tota senzillesa.

      Elimina
  4. Fa somriure aquesta mort... la descriu molt bé... es disculpa per si ha trigat massa... molt sovint triga massa per alguns malalts... Coneixia aquest poema, però no el recordava amb massa precisió. M'ha agradat rellegir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No totes són tant considerades.Però hi ha vegades que, tot hi voler ser puntual, li barren el pas, perllongant sofriments innecessaris.

      Elimina
  5. Llegint l'Estellés, la mort fa de més bon esperar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que la mort sigui considerada amb nosaltres, ens doni el bracet amablement i tot demanat-nos disculpes.

      Elimina
  6. Els casos de la mort sense targeta al meu poble han estat notables. Hom es sorprèn de recordar els difunts en les tasques més habituals mentre fa un cafè o passeja entre els ordis que verdegen.

    Tants records...tan dolorosos...

    Un petó ben fort, estimada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que ningú és del tot mort mentre se'l recorda. Confiem que pensin en nosaltres molt de temps. Així no morirem del tot.
      Però aquest record, abans de ser nostàlgic, és dolorós.

      Elimina
  7. Gran Estellés i gran poema! Gràcies per apropar-nes-el i recordar-lo!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada l'Estellés, m'agrada compartir poesia amb vosaltres i m'agrada el teu comentari, Galionar.
      Gràcies, bonica!

      Elimina
  8. En Estellés la mort forma part de la quotidianitat d'una manera ben natural.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un tema força freqüent en els seus poemes. Però toca molts registres i ho fa molt bé en tots.
      Tot i que de vegades es passa d'eròtic...

      Elimina
  9. Una mort que s'excusa per haver trigat massa...Hi ha qui l'espera amb candeletes, però la majoria vol que arribi com més tard millor...
    Petonets , Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la nostra cultura la mort és un tabú, espanta molt. I tots sabem el que arribarà...si triga millor. Encara que l'important no és viure molt, sinó viure dignament.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  10. En Tibau va escriure un conte que tocava el mateix tòpic, del seu recull "Una sortida digna", que et recomano molt.

    Més petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Tibau en sap molt. Vaig gaudir molt del seu llibre "Postres de músic".
      Petonets!

      Elimina