Demà 27 de març, és compleix l'aniversari de la mort del poeta, per mi un dels grans. Avui ens parla d'un dels seus temes recurrents: la mort, amb la humanitat i la senzillesa que el caracteritza.
Vindrà la mort, i jo no seré al llit,
ni al menjador, assegut al divan:
l’esperaré al replà de l’escala,
entre els parents que han arribat de l’horta,
de cap a peus com vestit de diumenge,
ni al menjador, assegut al divan:
l’esperaré al replà de l’escala,
entre els parents que han arribat de l’horta,
de cap a peus com vestit de diumenge,
de blau marí, amb la corbata torta,
i no serà necessari que entre:
us diré adéu, des de la porta, anat-me’n.
Evitarem, potser, el formulisme,
i no serà necessari que entre:
us diré adéu, des de la porta, anat-me’n.
Evitarem, potser, el formulisme,
i tot serà lleuger i natural:
m’ajudarà, agafant-me d’un braç,
la meua mort, en baixar per l’escala.
m’ajudarà, agafant-me d’un braç,
la meua mort, en baixar per l’escala.
S’excusarà per si ha trigat massa;
Però és que, abans, ha tingut quatre casos.
Però és que, abans, ha tingut quatre casos.
V.Andrés Estellés
"Pedres de foc"
"Pedres de foc"
Humanitzant la mort, a vegades, se'ns presenta més dura.
ResponEliminaBon poema.
Aquesta és una bona mort, que ens acompanya del bracet, no fos cas que prenguéssim mal.
EliminaGenial, aquest Estellés irònic.
ResponEliminaGenial, estic absolutament d'acord.
Eliminaversos com bé dius planers i plens d'humanitat, amb un toc d'humor final
ResponEliminauna abraçada Glòria ! ;-)
Una mort molt considerada, justificant el retràs.
EliminaPetons!
Les seves paraules fan que veien la mort com una cosa natural inclús bonica... quina facilitat per descriure una cosa tan sòrdida d’una manera tan elegant
ResponEliminaUn tema tan seriós i que ens faci somriure...
EliminaEstellés és un mestre en dir coses importants amb tota senzillesa.
Fa somriure aquesta mort... la descriu molt bé... es disculpa per si ha trigat massa... molt sovint triga massa per alguns malalts... Coneixia aquest poema, però no el recordava amb massa precisió. M'ha agradat rellegir-lo.
ResponEliminaNo totes són tant considerades.Però hi ha vegades que, tot hi voler ser puntual, li barren el pas, perllongant sofriments innecessaris.
EliminaLlegint l'Estellés, la mort fa de més bon esperar.
ResponEliminaEsperem que la mort sigui considerada amb nosaltres, ens doni el bracet amablement i tot demanat-nos disculpes.
EliminaEls casos de la mort sense targeta al meu poble han estat notables. Hom es sorprèn de recordar els difunts en les tasques més habituals mentre fa un cafè o passeja entre els ordis que verdegen.
ResponEliminaTants records...tan dolorosos...
Un petó ben fort, estimada.
Diuen que ningú és del tot mort mentre se'l recorda. Confiem que pensin en nosaltres molt de temps. Així no morirem del tot.
EliminaPerò aquest record, abans de ser nostàlgic, és dolorós.
Gran Estellés i gran poema! Gràcies per apropar-nes-el i recordar-lo!
ResponEliminaUna abraçada!
M'agrada l'Estellés, m'agrada compartir poesia amb vosaltres i m'agrada el teu comentari, Galionar.
EliminaGràcies, bonica!
En Estellés la mort forma part de la quotidianitat d'una manera ben natural.
ResponEliminaÉs un tema força freqüent en els seus poemes. Però toca molts registres i ho fa molt bé en tots.
EliminaTot i que de vegades es passa d'eròtic...
Una mort que s'excusa per haver trigat massa...Hi ha qui l'espera amb candeletes, però la majoria vol que arribi com més tard millor...
ResponEliminaPetonets , Glòria.
En la nostra cultura la mort és un tabú, espanta molt. I tots sabem el que arribarà...si triga millor. Encara que l'important no és viure molt, sinó viure dignament.
EliminaPetonets, M.Roser!
En Tibau va escriure un conte que tocava el mateix tòpic, del seu recull "Una sortida digna", que et recomano molt.
ResponEliminaMés petons.
En Tibau en sap molt. Vaig gaudir molt del seu llibre "Postres de músic".
EliminaPetonets!