dilluns, 24 de març del 2014

" DUC " de Jordi Pere Cerdà

Un altre poeta de la Catalunya del Nord, un dels herois que, en terres de França, defensà la nostra llengua.





Jo sóc lluentor d’ulls,
lluerna de tot l’any.
Sóc dolçor i silenci,
desfaig amb el volar
cortines de la nit.

Sé dominar llarg temps
aquella impaciència
nerviosa dels unglots,
quan la víctima atansa
la sang al meu desig.

         Jordi Pere Cerdà 
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

18 comentaris:

  1. Quadern de mots24 de març del 2014, a les 8:06

    Ei!!!

    Bon dilluns i bona setmana, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 de març del 2014, a les 0:23

      Gràcies, bonica! Igualment.
      Avui feia un vent que de primaveral no en tenia res. :(

      Elimina
  2. cantireta24 de març del 2014, a les 10:41

    Magnífica unglada amb ulls savis sobre ser presa i ser víctima.

    Bon dilluns... :*

    ResponElimina
  3. xavier pujol24 de març del 2014, a les 10:53

    Quin vers més imaginatiu i alhora real.

    Gràcies Glòria per descobrir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 de març del 2014, a les 0:40

      Breu, però amb intensitat.
      Té bons poemes aquest escriptor, al bloc ja n'hem compartit algun.

      Elimina
  4. Núria Martínez (Bruixeta)24 de març del 2014, a les 11:22

    Si sabem dominar la impaciència aconseguiren el que volem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 de març del 2014, a les 0:43

      Es fonamental tenir el cap i la sang freda. I això costa...

      Elimina
  5. Carme Rosanas24 de març del 2014, a les 15:51

    Ja ho dius bé: herois!!!

    M'agrada que ens els portis fins aquí, que jo no els coneixia!!! Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 de març del 2014, a les 0:46

      Herois va ser el comentari d'en Xavier Pujol i ho vaig trobar tan encertat que m'ho he apropiat.
      A mi m'agrada.Té un parell de poemes més al blog.

      Elimina
  6. sargantana24 de març del 2014, a les 16:22

    si l'imatge es maca, les lletres mes !!

    bona semana !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 de març del 2014, a les 0:50

      El au és majestuosa i el poema colpidor.
      Gràcies, preciosa, igualment t'ho desitjo.

      Elimina
  7. M. Roser24 de març del 2014, a les 21:16

    Diuen que els mussols són molt savis perquè s'ho miren tot amb molta atenció...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 de març del 2014, a les 1:02

      Escruten la nit per trobar les preses. No es poden refiar, els hi va la vida. A mi em cauen bé.
      Petonets, M.Roser.

      Elimina
  8. Relatus25 de març del 2014, a les 20:53

    M'agrada el posat d'aquestes aus, semblen segures i tranqui.les, malgrat segur que la sang els bull.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 de març del 2014, a les 1:03

      Segur, són aus de presa. Deuen tenir tots els sentits alerta, a punt d'atacar.

      Elimina
  9. Rafel30 de març del 2014, a les 22:40

    Poema ple de força i alhora plana silenciós.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)