¿No cesará este rayo que me habita
el corazón de exasperadas fieras
y de fraguas coléricas y herreras
donde el metal más fresco se marchita?
¿No cesará esta terca estalactita
de cultivar sus duras cabelleras
como espadas y rígidas hogueras
hacia mi corazón que muge y grita?
Este rayo ni cesa ni se agota:
de mí mismo tomó su procedencia
y ejercita en mí mismo sus furores.
Esta obstinada piedra de mí brota
y sobre mí dirige la insistencia
de sus lluviosos rayos destructores.
Miguel Hernández
No sabia que avui era el seu aniversari. Es d’aquelles coses que en fan ràbia, per que per una banda vol dir que soc un desastre ( Hernández es dels meus poetes preferits) i per altre que no se li dona el ressò i l’ importància que es mereix.
ResponEliminaTinc una llista dels poetes més importants i cada primer de mes la vaig consultant.Així no els oblido.
EliminaHernàndez és un dels grans, i mereix un reconeixement, però a part de les magnífiques versions musicals, cantades per Jarcha, Serrat i Ibañez, no s'escolta gaire la seva poesia. gaire.
Diuen que una mort digna serveix per tota una vida.
ResponEliminaMiquel Hernández va viure dignament i va morir més dignament encara. Va ser valent fins el darrer moment, víctima com molts d'altres, del feixisme.
A més d'un gran poeta, és un heroi.
Una persona honesta amb una vida del tot dissortada. Una infància fent de pastor a desgrat, una guerra que trenca totes les esperances, un fillet que no va poder sobreviure, la condemna de mort,commutada, i tot per morir finalment de mala manera malalt a la presó.
EliminaAls 30 i pocs anys.
El neguit interior que ens habita.
ResponEliminaNi cesa ni se agota...
EliminaHi ha cosa pitjor?
Ja havies penjat algun poema seu, és boníssim
ResponEliminaAmb aquest vuit poemes, per les etiquetes els trobaràs fàcilment.
EliminaSempre emociona, escriu amb el cor.
Ni quan trona els rajos me colpeixen així... Aquest any no tinc ànimes que es daleixin per ser heroïnes.
ResponEliminaAis, com es pot quedar un de pedra mentre hi hagi versos com aquestos... :*
Aquest poema trasbalsa, esborrona, no deixà mai indiferent.
EliminaPerò hi ha gent per tot, impassible, insensible... que no escolten!
El Miguel Hernández de la segona època és el més autèntic...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Jo el llegeixo sense gaire criteri, aleatòriament i tot m'ha agradat
EliminaBon poeta.
PETONETS..
hi ha versos d'ell que encara conservo intactes en la memòria del cor i de la ment grandíssim i dissortat poeta!
ResponEliminaSon aquests versos que ens acompanyen, que sempre tenim presents, perquè els portem dintre el cor. .
EliminaQuanta mort absurda!
sempre és un plaer llegir els grans poetes, i un aprenentatge... a més cal recordar-los sempre perquè és llegint-los que els fem immortals
ResponEliminauna abraçadeta Glòria ;-)
Llegint-los els fem immortals i ells ens ofereixen una poesia magistral de la que podem aprendre molt, apart del gaudi d'assaborir-la.
EliminaUna abraçada, Joan!
:D