Jo vinc d’un
temps perdut. Sóc mare i filla
de l’ombra omnipresent. Amb fil d’aram
tanque la intimitat que em fa una illa.
Enllà el poder del plom, la por, la fam.
de l’ombra omnipresent. Amb fil d’aram
tanque la intimitat que em fa una illa.
Enllà el poder del plom, la por, la fam.
(Temps del
fred mossegant-li al foc la cua,
temps d’arbres primitius i agres, del monstre
vegetal. Pell del món en l’aigua nua,
temps d’arbres primitius i agres, del monstre
vegetal. Pell del món en l’aigua nua,
blau
tremolor ferit de fum per sostre...)
Mare i
filla, besàvia de la terra
i encara amb por de nàixer, i vençuda
pel dinosaure groc de la desferra,
o per sempre mai pel temps perdut perduda.
i encara amb por de nàixer, i vençuda
pel dinosaure groc de la desferra,
o per sempre mai pel temps perdut perduda.
Maria Beneyto
"Després de
soterrada la tendresa"
Pintura: R. Mena Velenzuela
M'ha semblat un poema dur però no trist, en tot cas desprèn força i una certa ràbia, o és a mi que m'ho sembla.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Penso que tens raó, a mi tampoc no em sembla un poema trist, dur, si i colpidor.
EliminaBona setmana, bonica!
els versos d'aquesta dona són imprescindibles
ResponEliminaTindríem que llegir-la més. Té coses importants a dir.
EliminaM'agrada aquesta estrofa entre parèntesi... l'estrofa i el parèntesi.
ResponEliminaL'estrofa és molt eloqüent, dura època la que va viure: la guerra, i la postguerra fou encara més difícil: eren allò que anomenaven "rojos".
EliminaAquestes coses marquen.
Un lament profund, d'un passat de desesperança. Pot servir de guia per trencar el mal fat que persegueix algunes persones.
ResponEliminaFita
Malgrat el seu lament em sembla una dona valenta, capaç de tirar endavant i fer front als dinosaures.
Eliminaversos durs i magistrals alhora...
ResponEliminafeliç dia de la dona, Glòria ! ;-)
No és una poesia còmode la d'avui.
EliminaGràcies, Joan, he passat un bon dia!
Fred a l'ànima veient-la
ResponEliminaentre aire i glaç. Resultat
de fortalesa, com la rel
en poca terra fa fruit
i s'hi enlaira. Plançó
de l'úter més rebel. Dóna'm.
Genial. M'agrada.
EliminaEl posaré al altre blog amb el teu permís
:D
No sabria interpretar-lo de manera exacte però utilitza paraules contundents, té força.
ResponEliminaCosta una mica d'entendre, s'ha de rellegir i tot i així se l'hi poden donar diferents lectures.
EliminaAixò e venir d'un temps perdut, m'ha arribat l'ànima...Un poema, com un crit d'angoixa!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
He posat l'enllaç amb la biografia de l'autora. Aquells anys molta gent cridava d'angoixa, ella ho feia poesia.
EliminaPetonets, M.Roser