dilluns, 17 de març del 2014

" BAIXEN LA ROBA DEL TERRAT " de Jaume Agelet

El poeta lleidatà  troba inspiració en les petites coses quotidianes. La poesia es revela als ulls de qui la busca.



Baixen la roba del terrat
amb sa tendror humitejada,
i encara serva olor de sol
i apar esquinços d’una flama.
Com es gronxava, estesa al vent,
amb sa rossor de carn rosada!
Ara és un mut de claredat
dins la penombra de la cambra.

               Jaume Agelet 
                                                                      "La tarda oberta" 

18 comentaris:

  1. esperant tenir aquella escalfor corporal compartida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmm, el llençols amb olor de sol són ben plaents, i si són compartits doblement plaents.

      Elimina
  2. La roba estesa, particularment la femenina blanca, es gronxa i el vent li infon forma viva.
    Cossos transparents, imaginació acolorida.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc que la roba femenina voleiant al vent és mot suggerent. Fins i tot una camisa de senyor ho pot ser.
      Però la roba interior masculina no me la imagino jo gronxant-se al impuls de la brisa...

      Elimina
  3. Realment ens demostra que qualsevol petit detall quotidià pot ser fon d’inspiració per una poesia senzill i tendra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un fet domèstic, senzill, però quina bellesa hi descobreix el poeta!

      Elimina
  4. el llençols estesos al vent i a solana dalts dels terrats són , eren, molt poètics

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sol don una llum i una flaire especial a la roba, que cap suavitzant donarà mai.

      Elimina
  5. "olor de sol", quina sinestèsia! Aquest poeta m'agrada, n'he comentat algun poema al bloc, i m'havia plantejat fer-ne un estudi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja els he llegit als poemes que comentes al teu blog. Són tots molt bons.
      Agelet és mereix un reconeixement, el tenim una mica oblidat.
      Estaria molt bé que tiressis endavant aquest estudi, Helena.

      Elimina
  6. Fa tant bona olor la roba acabada de rentar, no m'estranya que hagi inspirat al poeta. Que acabis de passar un bon diumenge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo l'olor de sabó quan es rentava la roba a mà. Inconfusible!
      Ara també fa bona oloreta amb el sabó de Marsella...

      Elimina
  7. Gairebé se sent olor de net, amb aquest poema.

    ResponElimina
  8. D'una cosa ben quotidiana se'n pot fer un poema ben bonic...
    Bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ulls d'un poeta ens descobreixen la bellesa de les coses més habituals i rutinàries.
      Bona setmana, bonica!

      Elimina