III
S'encanten uns núvols fins
en el repòs del migdia.
Tremola el vol de coloms
damunt la mar adormida.
Ve de lluny una cançó
que s'atura, enyoradissa.
S'encanten uns núvols fins
en el repòs del migdia.
Tremola el vol de coloms
damunt la mar adormida.
Ve de lluny una cançó
que s'atura, enyoradissa.
Sospira suau el vent
besant una vela pia...
És el teu encís tan bell
en aquesta pau marina,
Primavera.... Quin enyor
d'aquell amor que tenia!...
Rosa Leveroni
M'encanta aquesta foto, des de fa un temps els núvols em tenen encisada. El poema és exquisit.
ResponEliminaA mi també m'encisen els núvols. I a la nit, els estels, tot i que a on visc gairebé ni és veuen. :(
EliminaM'alegra que t'agradi la poesia, Consol.
dels amors impossibles han eixit poemes tan bells com aquest
ResponEliminaEra el que tenia enamorar-se d'homes casats: amors que fan patir.
EliminaPerquè serà que m'identifico amb aquesta poetessa...Suposo que per el seu tarannà semblant al meu.
ResponEliminaI aquests núvols reflectits, són una meravella. Consol, és que darrerament nen veiem tants...
Un petó a les dues.
És una poeta romàntica i sensible, a mi també m'agrada.
EliminaLa foto és realment molt bonica. A vegades a la xarxa, buscant, és troben imatges molt boniques.
m'encanta la Rosa Leveroni
ResponEliminai mira que no l'he llegit gaire..pero m'arriba molt
La majoria de poemes que conec d'ella parlen d'amor. D'un amor impossible. Estan plens de sensibilitat i això els fa molt propers.
EliminaAi! aquest somiar despert...
ResponEliminaI aquest despertar del somni :(
Elimina