Enfront l'estació de Vallvidrera hi ha una torre modernista amb aquest curiós rellotge de sol esgrafiat amb un poema de Miquel dels Sants Oliver. L'he retratat i l'he transcrit -textualment- i avui el compateixo amb vosaltres.
Depressa fugen les horas,
depressa y no tornan més,
aprofita l'hora
dels encants primers,
aprofita l'hora
que no torna més.
M.S. Oliver
L'he vist moltes vegades... però si m'ho haguessis preguntat sense ensenyar-me'l no me n'hauria pas recordat.
ResponEliminaAprofitem les hores...
Trobo el rellotge molt bonic, i el poema diu una gran veritat.
EliminaPassa tan depresa el temps...
Bon dia Glòria
ResponEliminaS’han d’aprofitar els encants primers i els darrers, que després les oportunitats no tornen més. Fàcil dir-ho,i a vegades, difícil fer-ho.
A vegades perdem el temps en coses que ni son necessàries, ni ens donen cap plaer. Un error, doncs el temps passa inexorable.
EliminaBona nit!
doncs jo és la primera vegada que el veig però ha estat suficient per veure quanta raó té.
ResponEliminaDoncs ja sap el que hem de fer: Carpe Diem!
EliminaUna veritat com un templa...El temps passa en un tancar i obrir d'ulls, cal aprofitar-lo...
ResponEliminaNo cal que t'expliqui com valoro el temps!
EliminaPerò a qualsevol edat és important: passa, no torna i ningú sap quan ni queda.
Té, ara m'he posat trascendent...i no era la meva intenció.
:)