"DAVANT UN RETRAT ANÒNIM DE PRIMERA COMUNIÓ" de Miquel Dolç

Avui compartim uns versos del poeta mallorquí. La seva és una mirada reflexiva i una mica amarga a un retrat de primera comunió.

 La veritat entrava
-almenys t'ho creies tu-
i encenia una flama
als teus ulls, tan pregons
com la serra llunyana.

Quin temps esporuguit
sota les flors, quina alba
davant la teva creu!
Sens dubte emmirallaves
un món d'ocells. Has vist,
després, com les paraules
són un botí perdut
tràgicament dins l'aire?

El que veiem, només és l'ombra d'un miracle
o la raó d'un crit.
Som llenya i vent, recapte
per a la fam del foc!

                   Miquel Dolç i Dolç