dilluns, 27 de maig del 2013

" DESESPER " de Joaquim Ruyra

Avui llegim a Joaquim Ruyra, un poeta del qui Salvador Espriu va dir: Mestre insigne de les lletres catalanes. Potser el més gran escriptor que de qualsevol llengua fins avui he conegut.



Pel pis rost
d'un torrent
A sol post
vaig gement
i plorant
davallant.
M'ha traït
la mia amor
i en la nit
del meu cor
xiscla fer
desesper.
No se on vaig...
se m'enduu,
com un raig
de vent cru,
l'aspre horror
del dolor.
Vora el tronc
d'un pi bord,
que amb un ronc
llarg i sord
l'aire bat
m'he parat
i allí mut
test, fred, groc
assegut
en un roc
l'alba a vist
mon cor trist.

                              J. Ruyra

14 comentaris:

  1. Oooh, la natura sempre ens acompanya en l'amor i el desamor. Fantàstic, m'ha agradat moltíssim.

    Bona setmana, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé! És un poema diferent d'un escriptor més conegut per les seves narracions que pels seus poemes, que realment, són molt bons.

      Elimina
  2. Un desesper, amb un ritme que es clava als dins.

    ResponElimina
  3. La llengua que fa servir el Ruyra sembla que colpeixi més encara. M'ha agradat molt!!

    ResponElimina
  4. aquest poema en concret ben be podria ser recitat o cantat a ritme de rap!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi tant! Tens tota la raó Elfree, ritme de rap, sincopat.

      Elimina
  5. Aquest poema és ben trist...No coneixia el Ruyra poeta, fa temps que vaig llegir Pinya de rosa, en prosa el vaig trobar més bucòlic.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, és un poema d'amor, d'un amor no correspost. Ha de ser trist a la força.
      Petonets

      Elimina