" A UN ROSSINYOL DE VALLVIDRERA " de Jacint Verdaguer

Un poema de Mossèn Cinto, avui aniversari del seu naixement.

Sempre em fa posar trista aquest poema. Em fan tanta pena els ocells engabiats, no puc evitar-ho!  I Verdaguer ho explica amb tanta tendresa...de fet si pot trobar un paral·lelisme amb el que va ser la seva vida.

Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta que viu
de cançons i de becada.

Trobador del mes de maig,
rossinyol refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat
que hi una gent molt ingrata:
diu que estima als aucellets
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintre la gàbia.

              Jacint Verdaguer.

                " Barcelonines "