divendres, 31 de maig del 2013

" LA SIRENA " de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda ens sorprèn amb poema sobre una sirena una mica conflictiva.



Sirena dels meus pecats
damunt d'un roc ajaçada
que enxarxes amb la mirada
la palaia i els verats,
la morena enfurismada,
les petxines a grapats,
els musclos, porta tancada,
els dofins caragirats…


Sirena d'ungla nacrada
no em retreguis els pecats
quan la nit es fa morada.
No congriïs malvestats!
perla de l'ona alterada
amb la cua cargolada
     pel foc de les tempestats!…


                  Mercè Rodoreda
                            «Tots els contes»



Pintura: Aznarán

12 comentaris:

  1. Desconeixia la Rodoreda poeta.
    No es una sirena massa amorosa, més aviat és una sirena controladora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No totes les sirenes som com la del conte de Andesen, que ni ha de molt recargolades!
      La Rodoreda no té molta poesia, però si un excel·lent llibre de poemes: Agonia de llum

      Elimina
  2. Respostes
    1. Tenen mala fama, i es veu que amb motiu. Quin caràcter!

      Elimina
  3. Les sirenes, ja sé sap... tot i que la d'aquest poema no és una encantadora és la de la consciència. No el coneixia, sempre ens descobreixes coses noves, gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha tanta de poesia!
      Gràcies a tu, bonica, per les teves visites i comentaris.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Molt malcarada sembla. Deu espantar als mariners enlloc de captivar-los.

      Elimina
  5. Es veu que les sirenes es porten l'oli, sinó que ho preguntin als pescadors...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo em pensava que eren les sardines les que es portaven l'oli!
      Bon diuemenge!

      Elimina
  6. La sirena és el mar encarnat en dona. Canta les veritats com onades que esborren els rastres de tot el que creiem que és etern. La maror és un color blau intens...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt poètic, Cantireta, però és un perill una dona que no se'n calla ni una!

      Elimina