" ACLARIMENT " de Jordi Sarsanedas
Avui les paraules de Jordi Sarsanedas ens conviden a la reflexió i a l'acceptació.
L'enyorança d'allò que tenia,
l'enyorança d'allò que no he tingut,
finament barrejades,
expressen una mateixa
recança indestriable.
No perdis el temps
per treure'n l'aigua clara.
Hi havia opció, potser?
Al meu balanç
no la tinc apuntada
com a viscuda.
No destrio la decisió,
dins el gruix del passat
irremeiable. Ha estat i ja no és;
no és, sense haver estat;
no t'entestis a destriar,
com si fos res, la vel·leïtat.
Respecta aquest teixit
tèrbol
de llum i d'ombra.
No l'esfilagarsis,
no t'hi entestis.
Ets tu mateix.
Jordi Sarsanedas
"Com una tornada, sí"
Doncs reflexionem i acceptem...
ResponEliminaNo coneixia el poema.
Bon vespre, Glòria.
Hola, M. Roser!
EliminaReflexionar és important, però podríem haver canviat alguna cosa? Un cop passat el fet l'únic que podem guanyar és experiència.
Petonets!
Un plaer retrobar-te, Glòria. Entre versos.
ResponEliminaEm va fer molta alegria veure't, Xavier...i sentir-te. Cantes molt bé amb molta sensibilitat!
EliminaDoncs sí, crec que cal buscar l'equilibri entre la reflexió i l'acceptació. Molt interessant aquest poema. A vegades les enyprances i les recances ens diuen que hem de canviar alguna cosa, també cal escoltar-les una mica i si no... acceptar les coses tal com són.
ResponEliminaCada vegada em costa més reflexionar. Accepto els errors com experiències per un futur, no sé si això m'ajuda a millorar o a continuar equivocant-me.
EliminaGràcies, Carme, per la teva visita. Enyoro aquells dinars a l'Orlandai. Els podrem repetir?
"L'enyorança d'allò que tenia,/ l'enyorança d'allò que no he tingut": quin començament! S'hi pot veure reflectit gairebé tothom.
ResponEliminaI tant! Amb aquest començament gairebé es fa innecessària la resta del poema, ja ens dóna motius per reflexionar.
EliminaUna abraçada, Helena.