Ara la mar és ondulada
com el teu pit adolescent.
¿La mar què fóra sense el vent
que ritma escumes com si cada
sospir ardent fos una onada,
cada petxina una arracada
i cada escull un jurament?
C.Fages de Climent
Pintura: P. Gauguin
M'agrada que es reivindiqui en Fages de Climent, sempre tinc la sensació que per ser atramuntanat com era, no se´l prenia amb seriositat.
ResponEliminaNo sé si coneixes la pàgina on es van publicant els seus epigrames:
https://ca-es.facebook.com/CarlesFagesDeCliment
gràcies!
Boníssims els epigrames. Alguns són genials. Prenc nota per compartir-ne algun al blog. Poso l'enllaç al post.
EliminaFages de Climent va ser un poeta important, però, tens raó, se'l recorda poc. Clar que això passa amb molts poetes...
la mar inspiradora de poemes
ResponEliminaAh, la mar, quants poemes se l'hi han dedicat!
EliminaQue faríem els poetes sense la mar!?
Sensual.
ResponEliminaMolt, i delicat.
EliminaPreciós
ResponEliminai breu, no fan falta més paraules.
EliminaLa mar sempre és ondulada...
ResponEliminaPetonets.
Sempre, però hi ha vegades que més que un pit adolescent sembla una muntanya russa.
Elimina:·)
Petonets, bonica!
No entenc res de sonets ni de mig sonets, però el poema és bonic.
ResponEliminaNo te cap importància, és una curiositat, l'interessant és que el poema ens agradi.
Elimina