Al crit de la tramuntana,
– ballem la sardana
a vora el mar blau:
davant la neu del Pirineu
sentint llunyans
– uns altres cants...
Cap viu! Catalans,
s’anuncia el gran esdevenir.
Vindrà pels cims,
– vindrà pel mar:
a tot arreu hem d’acudir
a punt per viure i per morir,
per greu sofrir... per triomfar!
Joan Maragall
"s’anuncia el gran esdevenir" ja falta menys d'un mes!!!
ResponEliminaBon cap de setmana.
Ja fa temps que s'anuncia. El compte enrere ha començat.
EliminaCap viu, doncs, catalans!!!
ResponEliminaPer triomfar!!!
Endavant! Per triomfar!
EliminaEsperançador.
ResponEliminaConfiem que no quedi tot en esperances, Xavier, que es faci realitat
Eliminael nostre somni!
Per morir i per sofrir no, sempre per triomfar!
ResponEliminaM'ha fet gràcia la referència a la sardana, perquè aquesta setmana he rebut unes fotos de joveneta ballant la nostra dansa ( des de ben menuda que vaig ser-ne una gran balladora) i com que no les havia vist mai, m'ha fet molta gràcia.
Bon cap de setmana.
Triomfaren!
EliminaQuina sorpresa rebre aquestes fotos després de tants anys, no m'estranya que t'hagin fet gràcia.
Petonets!
molt oportuna la poesia en tots el sentits!
ResponEliminaAvui tocava Maragall i sempre Catalunya. Més en aquestes dates tan crucials.
EliminaSembla un himne de batalla
ResponEliminaSi, molt abrandat. De fet ho és, un himne.
Eliminasemblen premonitòries les paraules d'el poeta...
ResponEliminaSegur que Maragall no s'imaginava que sicle i mig després encara seguiríem igual .
Elimina