dilluns, 20 d’octubre del 2014

"CANCÓ BREU" de Josep Palau i Fabre

El poeta té amor per donar i per rebre. I un cor massa gran, sempre delerós d'amor.





Totes m'estimen a mi
i jo les estimo a totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d'un somni de noies.
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...

                         J. Palau i Fabre
                                         "Balades amargues" 


Imatge: Sara Tyson 

18 comentaris:

  1. Sempre m'ha encantat aquest poema... Potser per l'anhel d'infinit, o per aquest cor que no s'omple. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo no el coneixia i també l'he trobat encantador. I l'he volgut compartir.
      Gràcies a tu, Carme!

      Elimina
  2. Insufla bons vents aquest poema per qui el proclama. I si les noies hi estan d'acord...a acabar-lo d'omplir aquest cor.

    Crec que seria la divisa d'alguns que conec :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, aquests cors enamoradissos, que mai en tenen prou!
      Si que seria una divisa escaient per alguns... Jo també en conec d'aquests.
      ;·)

      Elimina
  3. Aquest cor gaudeix d'un amor multitudinari...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un cor tan gran potser necessita un gran amor, més que molts de petits.
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  4. Quina sort tenir un cor tant gran que no pot omplir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si és una sort tenir aquesta mancança d'amor. Penso que millor seria tenir-lo ple a vessar.

      Elimina