L'amor és com un gran món de colors, ni blanc ni negre, n'hi
ha tot un ventall que cadascú veu a la seva manera. Que triem? Quin
color volem? El poeta del Rosselló ens ho pregunta.
Si vós l'amor
poguéssiu escollir,
de quin amor faríeu tria:
del que venteja l'esperit un dia
i ressonant obre les portes, i
rebot, de cada obstacle, amb la follia
del vent amb sol el dematí?
de quin amor faríeu tria:
del que venteja l'esperit un dia
i ressonant obre les portes, i
rebot, de cada obstacle, amb la follia
del vent amb sol el dematí?
O bé d'amor que l'esperit amaga,
com el redós familiar,
melangiós i dolç, on cap al tard,
en la penombra vaga, vaga, vaga,
dels jorns que plou i la claror s'apaga,
ens recollim... i plou encar?
J. S. Pons
L'amor hauria de poder ser les dues coses, cadascuna al seu temps...
ResponEliminaBon dia i bona setmana, Glòria!
Això seria l'ideal, difícil d'assolir, però no impossible.
EliminaBona setmana, Carme!
Espero veure't aviat :D
Ja que pregunta, jo respondria: de tots dos!
ResponEliminaHo volem tot, Xavier. Per demanar que no quedi...
EliminaSuposo que cal triar el que et faci més feliç...
ResponEliminaPetonets.
Bona resposta, M. Roser, si ens fa feliç és l'amor que ens convé, el que desitgem,
EliminaJo no triaria cap del dos, em quedaria amb els dos, que es complementen perfectament bé.
ResponEliminaAixò vol dir: dos amors diferents o un amor polivalent???
Elimina;D
Una pregunta de doble resposta.
ResponEliminaCom gairebé totes les preguntes. Costa triar, costa decidir. Ho voldríem tot.
Eliminaés complicat haver de triar, em quedaria amb els dos
ResponEliminaSom majoria el que ho volem tot. Som humans!
Elimina;)