El 3 de juliol de 1914 va néixer el poeta. Demà farà 100 anys. El recordem, i molt, amb admiració. I avui amb una poesia.
I
Perquè paraules? Aquest blau intens
del mar és prou. Miro la ratlla fixa
de l’horitzó,
mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m’atreia,
perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà
de tota perla —sols llavors hi arriben
«feliços pocs».
No, jo sóc sol, però l’embat
de les onades em conforta. Tot és lluny i prop,
i no s’acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més.
Joan Vinyoli
"Elegia a Vallvidrera"
(Passeig d'aniversari)
diu "ja no tinc res més" i jo pensé que tenia molt
ResponEliminaTenia molt, tenia prou per què avui el recordem i celebrem a tota Catalunya el seu Centenari.
EliminaI ara penso que no sóc tan estranya,
ResponEliminacar el perquè del que guardo
recau
en la perla de l'ull que m'esguarda,
i el moll on es comença
el vers prop de l'aigua.
Prop de l'aigua
Eliminala mirada blava
calla.
Oculta la perla
que a la boca neix:
La paraula.
De vegades mirar la natura, et deixa sense paraules...
ResponEliminaPetonets Glòria.
La natura és espectacular. Qualsevol dia és pot observar unes albades i postes de sol tan boniques que sembla impossible: Sublims
EliminaJo ho veig de camí a Pineda ran del mar.A muntanya també hi ha moments de gran bellesa.
Petonets, M.Roser
Vaig llegir el poema al Rodamots, és maquíssim
ResponEliminaSi, el Rodamots és un blog molt interessant, sovint hi consulto coses, s'aprend molt..
EliminaAquest poema és per assaborir-lo.
Gràcies per apropar-nos una mica més en Vinyoli. Avui és el seu centenari: per molts anys!
ResponEliminaPer això l'hem recordat aquí. Per què s'ho mereix: és un minúscul homenatge, però molt sincer.
EliminaGran Vinyoli!
un poema preciós, que per vegades que el rellegeixi no en cansaré de fer-ho
ResponEliminaNo te'n cansis, cada cop és més bell.
Elimina:·)