Les rutotes de Cerdanya
s'encolobren dins el sol,
i els camins els dónen volts
d'una simetria estranya.
Estisoren l'arigilada
d'una blancor de retalls,
i es perden per prats avall,
que se'ls hi mengen la cara.
Sembla que no van enlloc
sinó d'un poble en un altre;
fan remingols que s'empelten
a les dreceres del bosc.
Té la sang a flor de galta
un marge en l'obac eixut,
i un brualler florit tot just
riu amb totes ses dents blanques.
Pels secalls de la solana
topen de front amb serrats,
enrotllant-se com un jaç
al niu d'una coma blana.
D'una blingada d'esquena,
fugen com enlluertades,
mes d'un cim de roca blava
tornen a mirar endarrera.
Les rutotes de Cerdanya,
de fils roigs i de fils blancs,
fan un filbast de ribans
al clotat de les muntanyes,
i no les traspassen mai.
I no les traspassen mai.
Jordi Pere Cerdà
Emotives rutes, gran descripció dels camins i paisatges de la Cerdanya
ResponEliminaÉs un poema molt visual, amb un vocabulari molt ric. Un poema que agrada recitar.
EliminaEm fa gràcia que les anomeni "rutotes" com una mica despectivament... però en parla d'una manera molt bonica.
ResponEliminaA mi també em va cridar l'atenció, és veu que les anomenen així, però ja veus que no és pas de manera despectiva, les descriu amb molta tendresa.
EliminaVas fer una bona aportació a la presentació del llibre. Un plaer llegir el poema, i encara més gran escoltar-lo dit per tu.
ResponEliminaEm vaig sentir molt feliç de poder participar i molt a gust entre la gent que va assistir, en especial dels companys blogaires. Agraeixo a en Rafel que em convides i a vosaltres les paraules afalagadores.
EliminaRealment eren uns poemes que feien de bon llegir.
M'imagino els estius calorosos, passejant per aquestes ombres...
ResponEliminaPetonets.
A ple Agost serà bo llegir aquest poema tan nemorós i refrescant.
EliminaPetonets!!!