El faig és gòtic com l’avet.
Mes l’avet puja fosc, aspriu,
sòbries les fulles, el tronc dret,
car és d’un gòtic primitiu.
Mentre el faig, trèmul, somriu
amb son fullatge transparent
on l’esquirol hi penja el niu,
car és d’un gòtic floreixent.
L’avet és gòtic com el faig.
Són les agulles dels cimals
on de la llum s’hi trenca el raig.
Són les agulles sobiranes
de les eternes catedrals,
immòbils, pàl·lides, llunyanes.
Guerau de Liost
"La muntanya d'ametistes"
Pintura: Cuca Muro
els últims versos son sublims... aquesta comparació de les fulles dels avets amb les agulles de les catedrals en sembla majestuosa.
ResponEliminaUna visió molt encertada la del poeta i que s'ajusta a la realitat. En un bosc com el que descriu es pot sentir la solemnitat i el recolliment que és pot trobar en una catedral.
EliminaOriginal i imaginativa comparació de l'arquitectura gòtica amb la naturalesa dels arbres.
ResponEliminaCert, una bona comparança, fruit de l'observació i de la fantasia del poeta, sempre atent a la natura i de les característiques dels seus boscos.
EliminaUna curiosa comparació dels arbres amb l'art...Sovint aquest, copia la natura.
ResponEliminaJo coneixia el poeta pel pseudònim.
Bon dia, Glòria.
Tens raó, M. Roser, l'art copia sovint la bellesa de la natura, també ho feia Gaudi amb molt d'encert.
EliminaBona nit, M.Roser i petonets!
ai quanta delicia vegetal!
ResponEliminaUn poema amb imatges que evoquen un bosc ple de vida, un bosc que acull arbres ben diferents que el fan encara més magnífic.
EliminaBona tria, un dels poetes que m'ajudà a descobrir el Montseny.
ResponEliminaAmb "La muntanya d'ametistes" passejar pel Montseny i descobrir els seus secrets esdevé una experiència única.
Elimina