Perquè sento que un no re
que em vingués de tu per l'aire
trencaria aquest voler,
que és fort, però no ho és gaire.
Sobre el meu pit tu vas collir
la rosa bella,
la flor d'amor tu vas tenir
d'una donzella.
Ara que el fruit ja es colorí,
oh meravella!
pren-me per fruita i rosa a mi
i oblida a ella.
Clementina Arderiu
Una manera delicada i sensual de reivindicar-se com a dona.
ResponEliminaUna dona complerta. Que s'entrega però que no perd la seva essència.
Eliminas'escolleix el cor en llegir aquests versos
ResponEliminaL'Arderiu sap trobar la paraula adient per arribar al cor.
EliminaEncara que ara la tingui a ella, tampoc cal que s'oblidi de quan era una donzella, sempre pot fer comparacions...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Em sembla que ella i en Carles Riba van ser una parella sòlida i, pel que he llegit, enamorada.
EliminaMolts petonets, M.Roser!
delicades paraules que arriben al moll del ós
ResponEliminaL'Arderiu era una ploma sensible, arriba fàcilment al cor.
Elimina